Investigadors de l’ICMAB estudien la toxicitat de nanopartícules d’òxid de ferro al Sincrotró Alba
9 d'agost de 2017 a les 10:00Investigadors de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), liderats per Anna Roig i Anna Laromaine del grup de Nanopartícules i Nanocomposites (N&N), en col•laboració amb Núria Benseny-Cases, investigadora postdoctoral de la línia de llum MIRAS del Sincrotró ALBA, i Stephen Stürzenbaum, del King’s College London, han publicat el primer article de la línia MIRAS del Sincrotró ALBA sobre la toxicitat de nanopartícules.
Mitjançant la llum infraroja de la línia MIRAS s’ha pogut estudiar la toxicitat de diferents nanopartícules d’òxid de ferro dins dels organismes C. elegans, uns nematodes d’1mm de longitud que s’utilitzen com a organisme model per estudis genètics, ja que tenen tot el seu genoma seqüenciat. En el grup de l’ICMAB s´aprofiten les característiques d´aquest cuc per avaluar l’ús de nanopartícules per aplicacions en medicina.
El treball, emmarcat a la tesi doctoral de Laura Gonzalez-Moragas, analitza els canvis a nivell molecular influenciats per la presència de les nanopartícules. L´ús de la línia MIRAS ha permès determinar alts nivells d´oxidació de lípids, evidenciant un estrès oxidatiu dels teixits després de l’administració de les nanopartícules, fet que podria implicar una presència de radicals lliures o molècules inestables a l’organisme.
Estudis com aquest demostren que mitjançant la identificació dels mecanismes moleculars responsables de les respostes biològiques observades després de l’exposició a nanopartícules, es pot comprendre i predir el seu comportament, i optimitzar-ne el disseny per aconseguir nanomaterials de baixa toxicitat i més segurs per els humans.
La línia de llum MIRAS del Sincrotró ALBA és una eina molt potent per identificar la composició química dels materials a nivell molecular. Va començar la seva posada en marxa a l’abril del 2016 i les aplicacions de la línia cobreixen molts camps, des de la ciència de materials, la bioquímica, l’arqueologia, la geologia o la biologia cel·lular.