Isidre Grau ens convida a visitar una ciutat laberíntica amb soledat creixent

Una ciutat laberíntica amb una tendència a l'alça a la soledat dels seus habitants; uns personatges a la recerca de la seva identitat que hauran de construir la història real de la seva família; una generació que volia fer les coses millor que els seus antecessors i ha acabat causant desconcert... És La ciutat dels solitaris, la nova novel·la d'Isidre Grau que l'autor de Cerdanyola ha presentat a la Biblioteca de la ciutat.

El darrer llibre d'Isidre Grau ressegueix la història de quatre generacions d'una família, els Perera, que, com totes, amaga secrets fins i tot per als seus integrants. La ciutat dels solitaris neix d'un personatge, Pere Perera, que surt a la recerca de la seva memòria i en aquest camí construeix, més que reconstrueix, la seva història personal i la de la família seguint els diferents testimonis d'una narració en què "ningú és dipositari de tota la veritat".

Isidre Grau aborda al seu relat els canvis soferts a una societat on ha triomfat l’especulació en una "ciutat laberíntica", Barcelona, que ha mida que ha crescut ha vist com també creixia la soledat dels seus habitants.

La ciutat dels solitaris posa de manifest "el desconcert existent a la societat líquida" i l'autor apunta que la seva generació és causant de bona part de la perplexitat de la generació posterior. Així, el personatge central, un jove que ha perdut la memòria després d'haver estat en coma, ha d'esvair els enigmes d'un passat familiar més caòtic del que aparenta.

Isidre Grau destaca la seva voluntat de fer una novel·la on la construcció literària fos molt treballada amb temps, espais i personatges molt diversos que acaben en "un edifici entenedor amb una estructura molt trenada".

Narrativa complexa amb nombroses veus

En això està d'acord l'assagista i professor de literatura Jaume Aulet, que acompanyava Grau a la presentació, que subratlla com especialment interessant la "complexitat narrativa de Grau a l'hora de construir un món novel·lístic" que reclama un cert esforç al lector, però que li compensa. Aulet destaca també l'ús de nombroses veus narratives "que fan que tota la història acabi sent una mena de laberint, però sense perdre's perquè l'autor et guia sabent en tot moment on et vol portar".

Aulet fa un reconeixement a Grau i tota la Generació del 70 -Jaume Cabré, Jaume Fuster, Jordi Coca, Terenci Moix, Montserrat Roig, Benet i Jornet...-, que considera importantíssima per la literatura catalana i entre els quals els seus membres actius "encara tenen moltes coses a dir".

"Estic cansat d'inventar"

Isidre Grau és un d'aquests autors que manifesta el seu creixent interès "per la fragmentació", pel relat més curt, i que es mostra satisfet de la bona rebuda del seu anterior llibre, Primer Paisatge, un recull d'escenaris, figures i moments de la seva infància a Cerdanyola recordats sense nostàlgia. L'autor remarca que el llibre ha tingut bona acollida tot i la seva senzillesa perquè la "capacitat d'identificació amb l'experiència d'uns amb els altres funciona". Grau explica que vol explorar aquest camí literari, sense caure en la biografia, però sobretot perquè està "cansat d'inventar".