Isidre Grau, l’homenatge a un autor que ha retratat l’ànima humana a través de Cerdanyola

L’acte central de l’homenatge a Isidre Grau a la Biblioteca Central ha subratllat la magnitud de l’obra literària de l’autor de Els colors de l’aigua fent de Vinyes de Savall el Macondo cerdanyolenc i impulsant una literatura que ha retratat el món i l’ànima humana des d’una Cerdanyola amb què tothom es pot identificar.

Un dels participants en l’homenatge, l’escriptor Vicenç Villatoro destacava que l’homenatge a Isidre Grau és “just, oportú i necessari” per a un autor “que ha posat Cerdanyola en el mapa literari català i això suposa que ha posat la ciutat en l’imaginari del país” que es construeix en bona part gràcies a la literatura perquè fins a un punt l’Empordà és Josep Pla, les terres de l’Ebre són Jesús Moncada, el Pirineu és Maria Barbal o Terrassa és Jaume Cabré perquè la literatura difon imatge i crea mite. No obstant això, Villatoro subratlla que Isidre Grau ha fet mot més que això ja que, a través de Cerdanyola, ha retratat el món i l’ànima humana.

L’autor de La ciutat del fum o La derrota de l’àngel remarca que tant Grau com ell pertanyien al col·lectiu Ofèlia Dracs, amb una nova generació literària que defugia el realisme social imperant per recuperar la tradició de les grans sagues familiars que recordaria als clàssics russos, Thomas Mann o Faulkner i que ha revifat amb el boom llatinoamericà, especialment amb Gabriel García Márquez. Villatoro destaca que Vinyes de Savall és el Macondo d’un Grau que practica un realisme amb un punt màgic i un gran vincle amb la memòria de la quotidianitat de la gent normal.

Maria Barbal, per la seva banda, va abordar l’obra de Grau més intimista i més vinculada a la memòria amb volums com Primer paisatge, Setanta-tres dies amb el pare o Què ens queda dels nostres, un període de que creu que va ser un nou començament literari per Grau on el lector s’identifica i emociona amb l’espai i els personatges que presenta Grau.

Villatoro explicava que Grau ha estat un mestre en abordar els grans temes literaris de sempre: la família, el pas del temps i l'ànima humana, mentre el mateix autor cerdanyolenc, Isidre Grau, que es va mostrar emocionat per la resposta a un acte on el públic va omplir a vessar la sala Granados de la Biblioteca Central, destacava que la gran temàtica de la seva obra és el conflicte entre individu i societat, la tensió de la llibertat individual davant el col·lectiu.

Grau agraïa la presentació que van fer els seus companys escriptors de les dues principals dimensions de la seva narrativa: la mística, més imaginativa; i la més intimista, on ficciona partint de fets inspirats en la memòria. L'autor cerdanyolenc destaca que, fins ara, només ha fec un llibre on no ha ficcionat: l'últim, Què ens queda dels nostres. 

Un altre dels elements destacats per Villatoro ha estat la defensa que Grau ha fer de l'ofici d'escriptor, del "picar pedra" davant el full en blanc, al temps que Barbal emfatitzava la seva vessant pedagògica amb llibres essencials per aprendre l'ofici: L'arquitectura del conte i La maleta de l'escriptor. 

La regidora de Cultura, Andrea  Borrego, havia obert l’acte tot destacant la justícia d’un reconeixement a un autor que ha potenciat la ciutat portant el nom de la ciutat i participant en totes les activitats culturals que s’impulsen des de Cerdanyola.

L’homenatge, que va comptar amb la intervenció de l’actriu Laura Conejero fent lectures de fragments de Els colors de l’aigua, Setanta-tres dies amb el pare i Què ens queda dels nostres i la projecció d’un vídeo amb un retrat de la vida literària de Grau realitzat per la redacció de Cerdanyola.info, va finalitzar amb una visita a l’exposició que la Biblioteca de Cerdanyola ha dedicat a la figura literària d’Isidre Grau a la planta soterrani.

L’homenatge continuarà del 7 a l’11 de novembre, durant la Festa de Sant Martí, quan diversos restaurants de la ciutat oferiran una acció gastronòmica especial: Sopem amb l’Isidre Grau, amb estovalles individuals que inclouran fragments literaris de les seves novel·les