Isidre Grau presenta nova novel·la sobre la soledat, el desencís d'una generació i la recerca d'identitat

Isidre Grau presenta avui a les 19 hores la seva última novel·la, La ciutat dels solitaris, a la llibreria Claret de Barcelona. El 4 d'abril, a la mateixa hora, presentarà aquesta narració sobre la recerca de la identitat, el desencís i la solitud a la Biblioteca de Cerdanyola. Abans, però, ha passat pels estudis de Cerdanyola Ràdio.

L'Artur Perera mor en un accident de trànsit amb la seva dona, Alícia, un sinistre en què queda en coma el seu fill Pere. Dies després i sense conèixer la notícia, el seu germà, l'escriptor Maurici Perera, torna a casa, un edifici d'apartaments a la zona nord del barri d'Horta, després d'un retir creatiu a Formentera. Feia anys que no es parlava amb el seu germà Artur, però la notícia el commociona molt més del que hauria pensat.

Maurici Perera començarà a recordar, buscant les raons de la distància sorgida entre els dos germans grans d'una família burgesa de Barcelona i capbussant-se en les relacions emocionals que ha viscut fins trobar-se en solitud. El seu nebot despertarà del coma amb un nom als llavis, Vil·la Caterina, com si el Rosebud wellesià, i els metges enviaran al Pere als apartaments familiars d'Horta, construïts als preolímpics 90 sobre l'enderroc de la casa racionalista orgull dels Perera, nissaga d'arquitectes, a la recerca de la seva memòria i afrontar quina és la seva identitat.

La solitud a la nostra societat; el desconcert vital d'aquest inici de segle; l'ambició i els idealismes; i sobretot la recerca de la identitat real dels personatges són els eixos temàtics d'una novel·la que ressegueix quatre generacions d'una família que, com totes, amaga secrets fins i tot per als seus integrants. 

Isidre Grau destaca que la visió d'un noi amnèsic en un cotxe amb xofer va ser l'embrió de la novel·la fent néixer una història en què Pere Perera surt a la recerca de la seva memòria, però també es parla dels canvis soferts a una societat on ha triomfat l’especulació i on la soledat és cada cop més imperant amb ciutats que fan habitatges de 30 metres quadrats:

Un dels personatges, el de Maurici Perera, ja va protagonitzar la novel.la d'Isidre Grau Els amants volàtils. Grau subratlla que no té cap relació personal amb el personatge , que és un escriptor amb el qual comparteix generació, i de fet remarca que el critica molt a la novel·la. Tot i ser d’entorns socials diferents i plantejar una actitud davant la vida en absolut similar, si que admet que li traspassa coses com un desencís davant la societat i certa disconformitat. No obstant això, Grau explica que als anys 70 "no hauríem estat amics, ara potser sí".

Tot i aquest desencís i que la novel·la fa una mirada al passat, l’autor manifesta que La ciutat dels solitaris no té cap sentiment d’enyor d’un passat amb el que Grau és molt crític. L’escriptor es planteja que ha fet la seva generació, “que volia fer-ho tan bé”, per crear “aquest caos”. 

La ciutat dels solitaris és una novel·la estructurada en tres parts d'una única història a les que, en una nota a inici de llibre, l'autor posa banda sonora, com a suggeriment de l'editorial: Yesterday de The Beatles pel fragment que protagonitza Maurici Parera, Memòries del germà gran; música de jazz, com si fos d'una pel·lícula de Woody Allen, per la part central, la recerca de Pere Parera en A la ciutat dels solitaris, i música de Michael Nyman per la tercera part, La paret de vidre.