Isidre Grau presenta nova obra sobre la veritat, el llegat vital i les relacions de poder

Isidre Grau persegueix la veritat en la seva última novel·la on aborda també el llegat que deixem les persones quan morim i les relacions de poder entre caps i empleats.

Isidre Grau ha presentat a la Biblioteca de Cerdanyola, acompanyat per Andoni Dalmases, aquesta obsessió del nonagenari Andreu Novell per esclarir l’autoria d’un assassinat del que es va autoinculpar falsament el seu antic cap, el pintor Eduard Vilamateu, exindustrial del plàstic.

“Està de moda buscar la veritat perquè no sabem on està” subratlla Isidre Grau tot recordant també la cita que el perill de buscar-la és que potser la trobes. En aquest cas, l’Andreu Novell vol trobar la veritat sobre una mort de la que va culpar algú que ell sap que no és el causant. És, com diu el títol del llibre, “L’home que perseguia la veritat”, però com també afegeix Grau en una perllongació a la coberta interior d’aquest títol, “i va trobar més d’una”, perquè quan busques la veritat t’arrisques a saber coses que desconeixies.

No és aquest però l’únic que tema que interessa a l’autor cerdanyolenc i en el que es capbussa en aquesta novel·la. Isidre Grau explica que la narració aborda “l’extinció a la que tots ens dirigim” amb la figura d’un home de 90 anys amb relacions molt superficials amb la seva família i que creu que no deixarà cap llegat. Grau explica que un dels temes de la novel·la és aquesta transmissió de l’experiència vital amb la presència també d’un altre personatge, un jove de 20 anys que acompanyarà Novell en la seva investigació, i que aprendrà del nonagenari a estimar la vida.

Les relacions entre persones són altre dels elements claus de la narració. D’una banda la d’Eduard i Andreu al llarg dels anys, del cap i l’empleat, on Grau indica que en el fons es tracta d’una relació on el poder té un pes important amb un cap que en la seva vida personal és infelic i un empleat que demostra fidelitat fins al seu últim dia. Però també les relacions familiars, destacant per sobre d’uns lligams de sang que s’aigualeixen, els de l’amistat que es refermen i t’enriqueixen.

Una novel·la amb dos escenaris principals. La Costa Brava, on viu Novell els seus últims anys i on Eduard Vilamateu es dedicarà de ple a la pintura després d’abandonar la indústria i que serà l’escenari de la investigació i de la mort de 30 anys enrere, serà un d’aquests espais. L’altre és Cerdanyola, on els Vilamateu tenen primer una torre d’estieuig –al passeig de Cordelles on el nen i jove Eduard passa llargues temporades per cuidar la salut i comença a pintar, on la família traslladarà l’empresa de productes plàstics i que abandonarà amb els canvis socials de Cerdanyola i la crisi econòmica.

L’escriptor i articulista Antoni Dalmases acomapnyava Grau en la presentació tot destacant la figura de l’autor de Cerdanyola com un mestre del relat, de l’art de narrar, amb una obra sòlida destacant també que L’home que persegueix la veritat apunta també altres temes com el de la soledat dels homes o la dicotomia bondat-maldat de les persones.