Isidre Grau torna a la ficció amb Aquell estiu enmig del temps

Després de la novel·la de no ficció Què ens queda dels nostres, l’autor de Cerdanyola torna amb un retrat dels vincles familiars, del pes del passat i de la necessitat d'entendre per poder avançar. Isidre Grau presentarà Aquell estiu enmig del temps aquest 11 de maig, dilluns, a la Biblioteca de Cerdanyola.

Aquell estiu enmig del temps es configura com una reivindicació de la vida per damunt de les contingències del temps. La novel·la mostra com l'arquitecte Àlex Umbert torna a La Gironda després de vint anys per fer-se càrrec de la casa familiar i obrir-hi un estudi d'arquitectura. Són dues dècades després d’un estiu que ho va canviar tot, quan l'Àlex tenia tretze anys.

El ceramista Julià Marès, vidu de fa mig any, pateix una caiguda que li agreuja la depressió del dol. La seva filla, l'Aina, i el seu net, l'Àlex, es traslladen a la casa pairal per passar-hi l'estiu i atendre'l. El noi, de sensibilitat molt precoç, viu malament el silenci dels pares, que li amaguen la crisi matrimonial. Per la seva banda, l'Aina redescobreix la vida del poble i afronta sola les pròpies dificultats, mentre la salut del seu pare sembla que no millora.

Amb el pas dels dies, avi i net estrenyen el seu vincle: en Julià s'obre al noi, prenent consciència d'una degradació que l'acosta a la vellesa. I tot empeny l'Àlex, fins aleshores reservat i aliè, a sortir de la seva bombolla. Serà en Roc Cabanes, el cosí de l'avi, qui li descobrirà els seus orígens i farà que desperti finalment a la vida adulta.

Isidre Grau presentarà la seva nova obra aquest 11 de maig a les 18.30 hores a la sala Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola en conversa amb la també autora Victòria Lovaina. 

Grau és autor de vint novel·les, entre les quals destaquen la pentalogia d'Els colors de l'aigua (Premi Sant Jordi, 1985), La vida escrita, La ciutat dels solitaris, Setanta-tres dies amb el pare o Ciutadà Canalda. La seva narrativa breu està recopilada a La pell dels anys: contes 1981-1994 i ampliada amb El dia de l'incident: Tretze històries sota una altra claror i Pinyols madurs: Vuitanta-cinc biolits. A més d'impartir tècniques de novel·la i de conte a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha publicat a l'Avui reflexions sobre l'escriptura, recollides en els assaigs literaris L'arquitectura del conte i La maleta de l'escriptor. Va ser membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. El 2015 va obrir una línia memorialista de records d'infància ficcionats amb Primer paisatge, que recentment ha completat amb Què ens queda dels nostres.