Ismael Smith, Quadern de París

El Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) inaugurava ahir l’exposició 'Ismael Smith. El quadern de París', de la Fundació Mapfre. La mostra ha estat presentada al Museu Gargallo de Zaragoza i, amb anterioritat, a la seu de Mapfre a Madrid. Ara restarà al MAC fins al 13 de març. Josep Maria Romero, director del MAC, qualifica l’exposició com la més ambiciosa que ha visitat mai Can Domènech.

Ismael Smith va estar molt vinculat a la ciutat, tant pel que fa a la seva producció, com en l’àmbit personal. Smith va formar part del grup d’estiuejants que es van instal·lar a la localitat entre finals del segle XIX i principis del XX, atrets pel paisatge, les bones comunicacions i la proximitat a Barcelona. El Museu d'Art de Cerdanyola és l'únic museu que disposa d'una sala permanent dedicada a l'escultor i dibuixant noucentista amb un important fons d'obres i de documentació.

L’historiador d’art i comissari adjunt de l’exposició, Josep Casamartina, recordava que Smith, tot i ser considerat la gran esperança del noucentisme a principis del segle XX, va acabar sent un artista transgressor, antítesi del que proposava el noucentisme, amb una obra amb una gran càrrega eròtica i volgudament grotesca. Casamartina destaca la importància de l’estada d’Smith a Cerdanyola, "el que justifica per si sol dur l’exposició al museu", i on va conviure amb altres artistes, fa il·lustrar cartells i programes de mà per al Casino i farà uns relleus per a la fàbrica Uralita.

La regidora de Cultura, Consol Pla, també incidia en la vinculació d’Smith amb Cerdanyola, ciutat que va acollir una intensa activitat artística i creativa a principis de segle XX. El MAC s’ha proposat recuperar la petjada de tots aquells artistes. El MAC ha produït, amb la col·laboració de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona, la mostra Ismael Smith, gravats, un recull de 35 peces que es convertirà en exposició itinerant per difondre l’obra d’Smith.

El Director General Adjunt de la Fundació Mapfre, Daniel Restrepo, explicava que la Fundació treballa en la difusió de les avantguardes europees, amb especial incidència en els originals en paper, dels que tenen una col·lecció de més de 1.500 originals que van de finals del segle XIX a l'inici de la II Guerra Mundial.

Coincidint amb l'exposició, el Museu d'Art de Cerdanyola ha preparat tot un seguit d'activitats. S'estrenarà l'audiovisual Smith, un dandi oblidat de Ferran Alberich, encarregat pel museu cerdanyolenc, i al llarg de diferents dies de març es portaran a terme les II Jornades Smith amb la col·laboració de l'Associació d'Amics de la UAB.

Ismael Smith

Ismael Smith i Marí (Barcelona 1886 - White Plains 1972) és un dels artistes catalans més peculiars de finals del modernisme i l'inici del noucentisme. Al llarg de la seva producció, Smith va destacar en els camps de l'escultura, el dibuix, el gravat i la il·lustració. Smith va rebre una gran influència del modernisme anglès i centreuropeu, del decadentisme d'Albert Berdsley i l'esteticisme de la Secessió vienesa. Com a il·lustrador es va caracteritzar per uns dibuixos irònics, elegants, plens de sarcasme i, sovint, amb una forta càrrega eròtica i ambigüitat. Va formar part de la colònia d'estiuejants de Cerdanyola a les primeres dècades del segle XX. Després de diverses estades a París, Londres, Madrid, Barcelona, Cerdanyola i Sevilla, el 1919 es va instal·lar definitivament a Nova York, on va abandonar la vida artística per dedicar-se a l'estudi de la cura del càncer mitjançant tècniques naturistes sui generis. Davant les seves excentricitats i desequilibris, la família Smith es va veure obligada a tancar-lo en un hospital psiquiàtric, on moriria. En els últims anys, a Cerdanyola s'ha dut a terme una tasca d'investigació de la vida i obra d'aquest artista.