Jaume Cabré i el procés de creació de 'Jo confesso': la tradició de la gran narrativa europea

El públic que omplia de gom a gom la sala del MAC Can Domènech va seguir amb gran atenció una veritable classe d’en Jaume Cabré explicant el procés creatiu i les seves relacions amb els personatges i el lector que l’han dut a crear la monumental, tant per número de pàgines com per ambició literària, 'Jo confesso', novel·la que s’inscriu en la tradició de la gran narrativa europea.

Jo confesso, editat per Proa i traduït a diverses llengües, és un viatge per Europa i el temps, amb una reflexió sobre la idea del mal en la història de la humanitat a partir de la vida d'un personatge culte i molt intel·ligent nascut a la Barcelona de la postguerra. La Inquisició, el III Reich i l’Espanya franquista, permeten desvetllar com la crueltat ens despulla de tota moral i com algunes persones són capaces de dur a terme actes de pur horror en nom d’una idea. L'obra va rebre el Premi de la Crítica Catalana 2012, atorgat per l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Jaume Cabré va confessar que la frase que obre el llibre va ser l’última a ser escrita i resumeix perfectament tota la novel·la, "cada paraula és clau per poder intuir l’itinerari que ens espera, així l’adjectiu ‘imperdonable’ ja ens avança a un individu amb la culpa enganxada a l’ànima". El primer capítol ve a ser com l’obertura de Lohengrin, "on ja ressonen les veus que escoltarem al final".

El primer capítol de Jo confesso ve a ser una mena de contracte que estableix l’autor amb el seu lector, convidant-lo a signar tota una sèrie d’articles del contracte per a que una vegada acabat i veient el que li espera, "ja no es faci enrere i es comprometi amb tot allò que vindrà", trobant-se amb un text complex, dur, amb balls de temps i espai, que ens endinsa en la part més fosca del comportament humà. Cabré vol que per al lector, començar una novel·la "sigui obrir la porta d’una casa que no sabem de qui és, amb moltes habitacions, a les que anem entrant, o no, o fent una ullada", però que en tot cas reclama la participació activa d’aquest lector "per anar descobrint coses per ell mateix i entrant en la mateixa novel·la, formant part de la història que narra". Jaume Cabré vol que el lector es comprometi amb allò que està escrivint més enllà de provocar una determinada emoció, i per aconseguir-ho fa valer "els recursos d’estil que el puguin enamorar i la vida dels personatges, apel·lant tant a la intel·ligència com al cor".

Jo confesso és la culminació d’un procés d’escriptura de 8 anys, la confessió vital i moral d’un personatge, afectat d’Alzheimer, que lluita contra la destrucció de la memòria i que permet a l’autor parlar sobre el mal, "no com a tesi de partida de la novel·la, si no pel que determinen els personatges i pel que m'ha tocat viure en els 8 anys de la meva vida lligat a la novel·la". Un lligam amb novel·la i personatges que afecta emocional i fins i tot físicament al seu creador.