Jaume Cela es posa a la pell d'un nen al seu darrer llibre 'Què em sents, Aran?'

L'escriptor i director de l'Escola Bellaterra, Jaume Cela, presenta la seva darrera obra al MAC Can Domènech acompanyat de qui va ser alumne seu i també escriptor, Iván González.

L’escriptor, mestre i pedagog, Jaume Cela, presentava al MAC Can Domènech el seu darrer llibre Que em sents, Aran?, una obra il·lustrada per Mar Cerdà i publicada per Cruïlla. L’acte, va anar a càrrec del també escriptor i exalumne de Cela a l’Escola Bellaterra, Ivan González.

Que em sents, Aran? gira entorn del Llorenç, un nen que espera l’arribada del seu germà, l’Aran, que encara no ha nascut. Cada dia, quan la seva mare està estirada al sofà descansant, en Llorenç se li acosta al melic per parlar amb ell. En Llorenç li parla de tot el que li sembla important, li assegura que tots l’esperen i l’estimaran molt, però també l’adverteix de les coses no tan bones que té la vida. I sobretot li remarca que li deixarà totes les seves joguines menys el cotxe de bombers.

Ivan González explica que Jaume Cela parla directament com parlaria un nen d’uns 8 anys, destacant “la troballa de la veu narrativa, el fet de saber parlar i sentir com a un infant”.

Per a González, Jaume Cela aconsegueix transmetre les sensacions típiques de la infància, “de que tot és possible, amb sentiments d’innocència i amb un to general de tranquil·litat i de saber-te protegit”.

Iván González enumera algunes característiques que li han cridat l’atenció sobre el llibre. La primera, la utilització de les digrecions, és a dir, la facilitat que tenen els nens per parlar de diverses coses alhora. També destaca que l’autor parla com un nen, però no des del punt de vista irònic, ho fa “sense condescendència”. A més, l’alumne del director de l’Escola Bellaterra, indica que Jaume Cela parla “agafant perspectiva” de les coses que interessen als nens.

Una altra característica que remarca són les reflexions que el Jaume li fa fer al Llorenç, per exemple, sobre què és la mort, i que el nen respon, com ho faria un infant, amb molta naturalitat. Iván González remarca la imatge tendra del protagonista del llibre, el Llorenç, però recorda que els nens petits quan són tendres ho són “de manera innocent, sense adonar-se’n, però amb un punt d’egoisme”.

Iván González, explica que Jaume Cela “posa detalls d’avi en el llibre” i que l’obra “sembla un manual d’instruccions per a les escoles, per les famílies i per la vida, de part d’un nen a un altre que encara no ha nascut, sempre amb un to positiu, tendre i humorístic”. L’autor de Què em sents, Aran? es mostra sorprès per la “gran lectura que ha fet l’Iván de llibre”.

Jaume Cela explica que sempre li ha agradat posar-se en la pell dels altres, de fet, confessa “que volia ser artista de cinema, com Paul Newman”, per “intentar imaginar-me el món des de perspectives diferents”. En el llibre, ha adoptat la personalitat d’un nen que li ha comportat un doble repte: “posar-se a la pell d’una criatura i convèncer al lector perquè no abandoni la lectura a la pàgina 20”. Per això, l’escriptor afirma que el llibre “no és un relat lineal com podria ser si hagués adoptat una veu narrativa en tercera persona o un narrador omniscient que coneix tot el relat”.

Jaume Cela reconeix que li agrada escoltar relats i que li expliquin coses. Per això, posar-se en la pell d’aquest nen i poder explicar una història de les coses que li semblen importants de la vida a un infant “ha estat un acte plaent”. A Cela, segons comenta, li agrada practicar aquest tipus de literatura, més que no pas una altra amb una estructura “més tradicional”.

Jaume Cela, mestre, pedagog, director de l’Escola Bellaterra i escriptor de literatura per a infants, coneix molt bé els nens i nenes i, per aquest motiu, destaca que es pren la infància de manera “molt seriosa” i per això, per a Cela, “els problemes dels nens, són problemes importants, que hem de saber escoltar”.

L’escriptor explica que, de jove, mai hauria pensat dedicar-se a la docència i a la literatura. I remarca, que “a les dues coses que més m’agraden del món hi he arribat per casualitat. M’he trobat escrivint i he anat publicant, però no he volgut mai ser escriptor”.