Jaume Cela: "la vida és el tema de la literatura infantil"

Jaume Cela presentava ahir al Cafè amb Lletres "El meu pare és una pissarra" i destacava el seu compromís amb el llenguatge i el lector destacant que no hi ha temes prohibits per a la literatura infantil ja que ha de parlar de la vida, però sí s'ha de saber que el tractament ha de ser adequat a l'edat del lector i s'ha de fer amb un llenguatge ric, però assequible.

Jaume Cela, que va ser director de l'escola Bellaterra des de 1991 fins la seva jubilació al 2014, és autor d'una setantena de llibres sobre pedagogia i, la majoria d'ells, literatura infantil. L'últim d'aquests llibres és "El meu pare és una pissarra", premi Barcanova 2017, un recull de sis contes en que un nen, en Pep, explica la història que hi ha al darrera dels tatuatges que té el seu pare sobre la seva pell, un llibre que el jurat ha qualificat com un cant a l'amor de la família en què també s'aborden, amb total naturalitat, els temes més diversos que van des de la mort a la malaltia passant pel significat de l'amistat. La relacio pare-fill és una de les temàtiques que presenta Cela, però també parla de moltes altres coses perquè "la vida és el tema de la literatura, ja sigui la infantil o la d'adults".

Jaume Cela explica que moltes de les seves idees neixen de l'observació de la canalla i aquest El meu pare és una pissarra va néixer precisament de viure el "moment fascinant" en que els seus nets començaven a llegir i adonar-se de que no recordava la primera paraula que van llegir els seus fills. L'escriptor manifesta que el llibre neix de la idea que seria bonic que la primera paraula llegida fos el nom de la mare i que es va imaginar que el protagonista la podia llegir en un tatuatge al cos del seu pare.

A partir d'aquí, neixen les altres temàtiques del llibre, tractades sempre amb naturalitat, perquè "la tristesa i l'alegria són literatura" amb una transmissió de valor que no adoctrini i que estigui adaptada al temps. En aquest sentit, Cela lamenta que s'edulcorin els contes tradicionals que contenen una crueltat producte del seu moment. Així, l'autor explica que "Hansel i Gretel" parla de la fam i "El flautista d'Hamelin" ho fa de la pesta i la mort.

Jaume Cela manifesta que quan escriu li agrada imaginar-se que té l'interlocutor al davant i que és un nen, com el de "El meu pare és una pissarra" qui explica la història, però sempre amb un dels grans compromisos que ha de tenir un escriptor: amb la llengua. Així, l'autor indica que ha de fer creure "que qui parla és un nen" però tampoc vol fer-ho amb empobriment del llenguatge, per això intenta que la llengua utilitzada sigui rica i alhora assequible.

Cela apunta que el lector, un nen, no ha de buscar un adult que li tradueixi la lectura, tot i admetre que té un problema en les moltes frases fetes que utilitza perquè considera que són "un geni del llenguatge", però que poden dificultar la comprensió d'algun text.

Precisament, entre els treballs que publicarà en els propers mesos, hi ha un altre llibre que protagonitza un nen que parla sobre l'alzheimer i que el propi editor va creure que estava escrit realment per un infant. Altres projectes ja a punt de publicar-se són uns monòlegs on la veu és, per contra, de gent gran, i un llibre sobre la paternitat.

Jaume Cela lamenta el poc reconeixement social de la literatura infantil on, indica, els autors juguen en "lligues de segona classe" i denuncia que en aquests moments no hi ha cap diari que reservi un espai per a la crítica d'aquesta literatura. Cela manifesta que abans ho feia l'Avui i ara només apareix la literatura infantil en revistes especialitzades com les de mestres, perquè -juntament amb els pares- són els principals mediadors entre lectors i autors.

La pròxima sessió del Cafè amb lletres, al mes de maig, serà amb la presència de David Cirici, que presentarà El setè àngel, premi Sant Jordi 2016, en substitució de la inicialment anunciada Lolita Bosch.