Jaume Cela reflexiona sobre la vellesa i la família en els seus darrers llibres

La gent gran i la família són els temes protagonistes de les dues darreres obres de l'escriptor, pedagog i exdirector de l'Escola Bellaterra, Jaume Cela, La vida és vella (Catedral) i Us volia dir...(Euma edicions), respectivament.

L'autor, acompanyat pel periodista, Joan Bril·li, presentava divendres passat els dos llibres a la seu de l'AVV de Sant Ramon en un acte organitzat per la Plataforma Cultural Dones.

Jaume Cela explica que La vida és vella són 13 monòlegs en els que dona veu a 13 persones grans "singulars" que s'expressen "amb la sinceritat de la tardor de la vida", perquè els vells "són la memòria de la humanitat" i, segons destaca, "no tenia cap més pretensió que construir 13 veus que parlessin de temes lligats a la vida, amb tons humorístics en algunes de les històries i tons dramàtics en altres".

L'autor manifesta que va escriure La vida és vella perquè s'està fent gran i volia reflexionar sobre el que això significa narrant amb un marcat to cap a l'oralitat, una qüestió que sempre ha estat present a la seva vida perquè ha explicat històries als seus alumnes, als seus fills i als seus néts i sempre ha gaudit escoltant històries de la gent.

La vellesa és bella

Jaume Cela indica que de velleses n'hi ha moltes i, al llibre, queden plasmades algunes d'elles en les diferents històries que explica. L'escriptor pensa que "la vellesa és bella" i que té moltes coses interessants com la recuperació de la tendresa que crèiem oblidada i el fet de mostrar-se més empàtic. Per això, creu que tot i que a vegades la vellesa "fa por perquè ens aproxima a la mort i veiem que tenim més passat que futur, s'ha d'acceptar perquè és una fase més de la vida". A més, afirma que tot i la pèrdua de capacitats cognitives, no hi ha un patró únic perquè "no hi ha vellesa, sinó que hi ha vells" recordant que la gent gran té moltes coses a dir i només cal veure com s'està mobilitzant ara amb el tema de les pensions.

Un testament per als fills

La passió pel cinema i per la seva família omple les pàgines del llibre Us volia dir..., una obra íntima on els personatges són la mateixa família de Jaume Cela (esposa, fills, néts, pares, tiets...). Segons confessa li venia molt de gust despullar-se en aquesta obra ja que no havia escrit mai sobre la paternitat i ha volgut fer una carta per als seus fills. "És com un testament de la meva vida personal que deixo als meus fills", afirma.

En les seves reflexions sobre la paternitat, l'escriptor diu que els pares no podem demanar res als fills, però ell sí que n'espera coses com, per exemple, "que l'última mà que m'acompanyi sigui la d'ells". Una relació, la de pares i fills, que està basada "en la irracionalitat més absoluta". I és que segons explica, "puc donar raons de perquè tinc els amics que tinc o de perquè estimo la meva dona, però el que sento pels meus fills és absolutament incondicional".

Al llibre també parla de l'altra passió de la seva vida: el cinema, una afició que es va gestar en la seva infantesa quan tota la família passava les tardes i els vespres asseguts a les butaques del cine del seu barri consumint hores i hores de cintes. Era l'única distracció que tenien i, per això, és "un element essencial a la meva vida" i, de fet, confessa que el seu somni "és fer una pel·lícula amb Meryl Streep amb la que guanyarem un Goya i un Oscar".

Més de 70 llibres

Jaume Cela Ollé (Barcelona, 1949) és mestre, pedagog i escriptor. Ha publicat més de setanta títols, molts adreçats al públic infantil i juvenil, pels quals ha rebut diversos premis. També és autor d’obres de divulgació pedagògica. L'any 2008 va rebre la creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya pel conjunt de la seva trajectòria. Habitualment col·labora en diaris i en revistes de pedagogia.