Jaume Cela s'endinsa en la literatura del jo en el seu primer curs lectiu com a jubilat

L’escriptor, exdirector i mestre de l’Escola Bellaterra, Jaume Cela, parla del que fa, del que pensa i del que sent en el seu darrer llibre 'Apunts d’un aprenent de mestre greument jubilat'. Cela presentava a l’Espai Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola aquest dietari en el que parla del seu primer any com a jubilat.

Jaume Cela ha presentat a Cerdanyola el seu darrer llibre Apunts d'un aprenent de mestre greument jubilat en un acte en el que li acompanyaven la il•lustradora i mestre Sílvia Morilla i el seu exalumne, també escriptor i actualment regidor a l’Ajuntament de Cerdanyola, Iván González.

Cela explicava els motius del títol del seu nou llibre. Parla d’aprenent perquè, segons assegura, són els alumnes els que et donen el títol de mestre i es considera greument jubilat perquè aquest canvi en la seva trajectòria vital li ha obligat a deixar de fer allò que li omplia i que era anar a l’escola.

Apunts d’un aprenent de mestre greument jubilat pertany, segons Jaume Cela, a la literatura del jo. L’autor parla del que ha fet en aquest primer any com a jubilat però també parla del que pensa sobre temes que afecten el món de l’educació, molts d’ells controvertits com la immersió lingüística o les lleis orgàniques. Però Cela també parla del que sent i, en aquest sentit, afirma que posa la seva imatge en constant perill ja que mostra, per exemple, la seva por a envellir i, sobretot, la seva por a perdre el que considera un gran tresor: el record del que ha viscut.

El més important no és ser sinó ser-hi

Jaume Cela és un apassionat de la seva professió i afirma que en el món de l’educació “el més important no és ser sinó ser-hi”; ser-hi al costat dels teus alumnes quan et necessiten tot i que algun dia deixaran de necessitar-te. A ells, als alumnes, Cela afirma que els hi deu tot el que ha estat i és per això que es mostra molt agraït.

Aquest, però, serà segurament el darrer llibre sobre educació que escrigui Jaume Cela ja que, segons assegurava en la presentació, el material que ell fa servir per a la seva escriptura es nodreix de la seva pràctica diària. Ell no teoritza sinó que els seus coneixements es basen en la seva experiència a l’escola.

Introduïa a Jaume Cela en aquesta presentació del seu darrer llibre a Cerdanyola Sílvia Morilla amb tot un seguit d’il•lustracions que ajudaven a visualitzar tot allò que l’autor ha volgut plasmar en l’obra, des del seu primer dia de jubilació fins tota l’activitat que ha dut a terme en aquest període.

Mestre de mestres

Morilla posava de relleu la gran producció literària de Cela amb més de 50 llibres publicats, de literatura infantil i juvenil i també tot un seguit d’obres directament relacionades amb la seva professió i amb una vessant més pedagògica. Per a Morilla, aquests llibres de l’exdirector de l’escola Bellaterra són una guia per a la resta de mestres i destaca algunes de les reflexions que Cela fa sobre l’exercici de la seva professió i que es converteixen en bones recomanacions: respectar els temps dels infants, saber comunicar, els mestres han d’aprendre a fer preguntes i cal entendre que els límits del món són els límits del llenguatge, entre d’altres.

Per a l’exlumne de l’escola Bellaterra, també autor de diversos llibres, Iván González, Apunts d’un aprenent de mestre greument jubilat ajuda a conèixer com és Jaume Cela; una persona que estima el seu ofici i que fa seva la màxima de que el més important no és ser sinó ser-hi, el més important és l’afecte i el saber escoltar.

Per a González, Cela és un egoista altruista ja que educa perquè vol conèixer, ensenya perquè vol aprendre i aprèn perquè té curiositat. El defineix com una persona que malgrat la seva saviesa és afable i molt proper als seus alumnes i que accepta que és més el que ignora que el que coneix.

Apunts d’un aprenent de mestre greument jubilat ha estat publicat per l’associació de mestres Rosa Sensat dins la col•lecció Testimonis.