Jaume Funes: "conviure amb un adolescent i tenir conflictes és inevitable"

El psicòleg presentava ahir en el marc d'un nou cicle del Cafè amb lletres el seu darrer llibre "Estima'm quan menys ho mereixi...perquè és quan més ho necessito" en una sala del MAC Can Domènech plena de gom a gom.

El psicòleg, pedagog i periodista, Jaume Funes, primer convidat del nou cicle del Cafè amb lletres, va transmetre ahir tranquil·litat a totes les mares (i algun pare) que omplien a vessar la sala d'actes del MAC amoïnades per l'educació dels seus fills i filles adolescents.

Funes venia a presentar el seu darrer llibre Estima'm quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito, un títol que dona pistes sobre com abordar aquesta etapa "que dura quatre o cinc  primaveres i sol acabar bé".

L'autor recalca que quan arriba l'adolescència els pares han de continuar educant, "però no de la mateixa manera que quan els fills tenien 10 anys". S'ha d'assumir que han crescut, però sempre han d'estar acompanyats d'adults perquè madurin. Per això, demana als pares aturar-se a pensar "com ho hem de fer, com hem d'educar en aquesta etapa".

Una mirada raonable

Jaume Funes no ofereix receptes màgiques per fer-ho, només indica que "cal intentar mirar l'adolescent amb una mirada raonable" i donar-li respostes perquè progressivament se n'adoni de que "la seva conducta és seva", i que poc a poc aprengui a ser responsable.

L'adolescència acaba, segons el psicòleg, quan els nois i noies "poden assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida", mentre tant, és normal que experimentin i posin en crisi la societat.

L'adolescència, continua Funes, "posa en crisi sistemàticament" tot el que els pares han ensenyat abans als seus fills i, només passat aquest parèntesi, reapareixerà l'educació rebuda. A més, cal tenir en compte que l'adolescència "és un procés que mai és linial, va enrera, va endavant, dona voltes, s'atura..." per això, cal esperar, tenir paciència i reconèixer que, a vegades, als adults els costa que els joves no reconeguin la seva influència.

Acompanyar els adolescents

Una de les claus perquè "l'adolescència acabi bé" és que els nois i noies facin el camí per aquesta etapa acompanyats pels adults i que, a més, tinguin diverses referències d'adults al seu costat (pares, tutors, monitors, educadors de casals de joves, etc).

Jaume Funes també aconsella alhora d'establir comunicació amb un adolescent "mirar, observar, tractar de preguntar i a vegades dir".

L'especialista tranquil·litza als progenitors i els demana que tinguin paciència i mantinguin l'esperança actives tenint present que "conviure amb un adolescent i tenir conflictes és inevitable", perquè ells necessiten barallar-se, a l'igual, remarca, que "una adolescència sense riscos no és possible".     

També insisteix en què els pares no han de ser només els enemics dels adolescents perquè "no es pot basar la relació en el conflicte permanent".

Capítol a part mereixen les adolescències més complicades, amb joves en centres de menors o que viuen al carrer. El psicòleg i pedagog indica que es delega a la part policial l'educació dels joves quan no sabem què fer i donem respostes que no són adequades. Funes qüestiona que moltes vegades es demana "control" en comptes de reclamar un bon tutor, un bon educador de carrer o un bon monitor esportiu que podrien treballar amb aquests joves.

Els adolescents i els mòbils

En el torn de preguntes del públic es va parlar de la relació mòbils-adolescents. Jaume Funes pensa que els pares han de interessar-se per les coses que miren o les xarxes socials en les que interactuen els seus fills, però no cal "instal·lar una càmera espia" per conèixer tots els detalls i cal assumir que avui dia no es pot ser adolescent "sense un smartphone".

La propera sessió del Cafè amb lletres serà el 17 d'octubre i tindrà com a protagonista Maria Carme Roca amb la seva última novel·la El Far, premi Prudenci Bertrana 2018.