Joan Manuel del Pozo demana als docents projectar la seva esperança sobre l'esperança dels alumnes

El professor de Filosofia Antiga i Filosofia Política a la Universitat de Girona, Joan Manuel del Pozo, va ser l’encarregat d’inaugurar el curs escolar 2011/2012 a Cerdanyola amb una ponència sobre els límits i les possibilitats de l’educació avui en dia.

Joan Manuel del Pozo va demanar als docents presents a la sessió inaugural a unir teoria i pràctica "per omplir de contingut i de llum la responsabilitat que exercim, projectant esperança sobre les esperances dels alumnes". El professor del Pozo va exposar alguns dels límits amb els que, al seu entendre, es troba l’educació en la societat actual. Una societat sotmesa a la tirania del temps, que ha caigut en la demanda de la satisfacció immediata, on cada vegada queda menys espai per gaudir de les experiències que condueixen al coneixement.

Del Pozo està d’acord amb altres pensadors que creuen que "hem convertit el futur en l’abocador del present, passant de colonitzar espais geogràfics a colonitzar el temps que ha de venir". I mentre ens dediquem a omplir el futur de residus, "el passat ens fa nosa", el considerem poc operatiu i ens deixem endur per la desmemòria, en una mena d’Alzheimer col·lectiu. Del Pozo recorda que, com deia la cançó, qui perd la memòria, perd la identitat, i perdent la identitat es perd el sentit de pertinença, començant així el conreu del desarrelament i la irresponsabilitat.

Una societat capficada a viure l’instant del moment i que renuncia al llegat del passat, genera inevitablement una preocupant incapacitat per l’espera, "amb nens i nenes que volen la satisfacció immediata del desig, el que acaba provocant frustració". Joan Manuel del Pozo va demanar aplicar un tempo educatiu pausat, que permeti el desenvolupament de l’experiència per arribar al coneixement, que "permeti assossegar el temps que vivim".

Una societat que va substituint el coneixement per la informació, és a dir, la paraula abstracta per la imatge de consum ràpid. El coneixement és actiu, la informació, passiva; el coneixement és organitzat, la informació, més desordenada; i el coneixement és en essència, crític, mentre que la informació és acrítica, perquè mentre el primer es basa en criteris, la segona es sustenta només en dades.

Joan Manuel del Pozo va citar com a obligacions dels docents formar abans persones que professionals qualificats, persones que no caiguin en un individualisme que ens porta a una competitivitat extrema. Finalment, el professor del Pozo, que va definir l’escola com un espai contracultural perquè educa en valors que es contradiuen amb la realitat social, va posar damunt la taula la necessitat d’una bona alfabetització científica i digital, però també estètica, de formació de la sensibilitat, i sobre tot, una alfabetització en l’àmbit lingüístic i literari. L’ésser humà és humà perquè va inventar el llenguatge i tot el món humà és en el llenguatge.

Joan Manuel del Pozo va animar als presents a ser optimistes, creant les condicions necessàries per ser-ho si es que no existeixen.

Membre del Pacte Nacional per l'Educació

Joan Manuel del Pozo va participar en el Pacte Nacional per l’Educació, com a coordinador de l’àmbit de Corresponsabilitat dels Ajuntaments amb l’Educació (2004-05), fou membre del Consell Escolar de Catalunya i president de la seva Comissió de Programació (2005-06) i el maig de 2006 fou nomenat pel president Pasqual Maragall conseller d’Educació i Universitats de la Generalitat, càrrec que exercí fins a la formació del nou govern a finals de novembre del mateix any.