Joan Margarit indaga en els fonaments que l'han fet com és

El Cafè amb lletres ha convidat al poeta Joan Margarit per parlar del seu llibre en prosa Per tenir casa cal guanyar la guerra, una mirada sobre els seus records d'infància i primera adolescència, una immersió als fonaments d'ell mateix per explicar allò que buscava que pot servir d'instrument de recerca pròpia a cada lector.

Joan Margarit va ser un nen solitari i feliç malgrat l'absència d'afectes familiars i d'amics, en bona part degut a un constant canvi de domicili que el va portar a viure a Sanaüja, Girona, Rubí, Figueres, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i finalment Tenerife, veritable paradís terrenal. Margarit no ha volgut fer unes memòries, si no buscar alguna cosa dins seu que "sigui universal, que es pugui trobar dins de qualsevol persona, que en definitiva és el que fan els poetes".

Margarit creu que "és fonamental trobar persones que t'ensenyin a estimar i a estimar-te i poder utilitzar la teva part de bondat". Margarit confessa que ha tingut la immensa sort i riquesa d'haver trobat en la seva vida a l'àvia, que li va ensenyar que "l'amor és duresa i claredat i sense coratge no és possible estimar" i la seva filla Joana, afectada per la síndrome de Rubinstein-Taybi, "aribada com una nosa i que va esdevenir el regal més impressionant de la mva vida".

Joan Margarit creu que "s'ha de desconfiar de tot allò que no costa esforç" i que "la cultura és allò que mínimament ens salva de les agressions del món exterior i del nostre propi món interior".