Joan Todó ens convida a tastar la dolçor de viure

L’escriptor de La Sènia i veí de Cerdanyola des de fa una dècada, Joan Todó, ha presentat a la Biblioteca Central el seu tercer recull de contes, La dolçor de viure, onze relats amb diversitat de veus i tons on aparentment no passa res, o potser passa la vida sense fer soroll.

Un pare que coneix el xicot de la filla. Un fill que torna a casa dels pares. Un matrimoni que cada tarda surt a passejar. Una noieta que escriu una carta a l’oncle. Un nen que juga mentre els grans treballen. Un noi que va cada dia a la feina pel mateix camí... Fragments de viures quotidians, mancats de tota èpica, alguns amb finals que ho deixen tot en suspensió, narrats amb un llenguatge que magnetitza al lector, amb l’arrelament i el pas del temps com motius que es repeteixen al llarg del llibre.

Joan Todó confessa que és un escriptor de contes mandrós, sense relats guardats al calaix, i que el recull de La dolçor de viure “obeeix al ritme de creació que m’han imposat tot un seguit d’encàrrecs per a diferents publicacions i que ara acaben reunits en un sol llibre mantenint una certa unitat”. Després de 10 anys residint a Cerdanyola, Todó tenia la intenció de parlar de coses del seu entorn, però “el mateix llibre ha acabat tornant cap a les terres de l’Ebre, amb el seu paisatge rural i les seves arrels”.

El relat que dona títol al recull, La dolçor de viure, té format epistolar i és l’únic que transcorre en una època llunyana, l’any 1789, però “va resultar providencial per abrigar a la resta per l’ambigüitat d’el títol i perquè orienta el to del llibre i em dona el fet de que quan tot va bé, no hi ha res a explicar”.

L’escriptor cerdanyolenc Isidre Grau va acompanyar Joan Todó en la presentació del llibre assegurant que “es tracta d’un llibre petit i eixerit, molt motivador per al lector i mostra a un autor personalíssim molt inspirat en tot allò que toca”.

Joan Todó ha publicat poesia recollida a La vista als dits; els reculls de contes A butxacades i Lladres; dues novel·les, L’horitzó primer i La verda és porta i una Guia sentimental del Delta de l’Ebre.