Joan Todó guanya el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura

L'escriptor de Cerdanyola Joan Todó ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua catalana per La dolçor de viure (la Breu Edicions), un conjunt de relats que, sota una premissa irònica, narra la incomoditat i la foscor contemporànies amb una gran solidesa narrativa, obrint noves vies dins la tradició del conte català

Els Premis Ciutat de Barcelona, ​​en la 76a edició, han distingit un total de 19 categories -13 de cultura i 6 de ciència-, entre les quals destaquen els premis de Literatura en llengua catalana, Literatura en llengua castellana i Traducció, hereus de l'origen literari d'uns guardons creats el 1949, com també el Premi Agustí Duran i San.

En la presentació de La dolçor de viure a Cerdanyola, Joan Todó confessava que és un escriptor de contes mandrós, sense relats guardats al calaix, i que el recull de La dolçor de viure obeeix al ritme de creació que l’hi ha imposat tot un seguit d’encàrrecs per a diferents publicacions i que ara acaben reunits en un sol llibre mantenint una certa unitat.

Després de 10 anys residint a Cerdanyola, Todó tenia intenció de parlar de coses del seu entorn, però que el mateix llibre ha acabat tornant cap a les terres de l’Ebre -Todó és nascut a La Sènia-, amb el seu paisatge rural i les seves arrels.

El relat que dona títol al recull, La dolçor de viure, té format epistolar i és l’únic que transcorre en una època llunyana, l’any 1789, però va resultar providencial per abrigar a la resta per l’ambigüitat d’un títol i perquè orienta el to del llibre i li dona a l’autor el fet de que quan tot va bé, no hi ha res a explicar.

Altres guardonats

A més del Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua catalana per al cerdanyolenc Joan Todó, en llengua castellana, el jurat ha premiat Samanta Schweblin per El buen mal (Seix Barral), un llibre que destaca pel seu mestratge narratiu, el ritme sostingut i una atmosfera inquietant que manté la tensió al llarg de tot el volum, aprofundint en temes recurrents de l'autora com la fragilitat i la imminència del desastre.

El Premi de Traducció en llengua catalana ha reconegut el treball d'Arnau Pons per la traducció de La Rosa de Cap, de Paul Celan (LaBreu Edicions), una obra poètica d'alta complexitat formal i semàntica que el traductor ha traslladat al català amb un rigor excepcional, acompanyada d'un treball hermenèutic de gran profunditat.

Pel que fa al Premi Agustí Duran i Sanpere d'Assaig, Humanitats i Història de Barcelona, ​​el jurat l'ha atorgat per unanimitat Neus Moran Gimeno per l'obra L'espoli general: La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978), publicada per L'Aven. El jurat considera que aquesta obra mostra clarament els mecanismes i les conseqüències de la repressió franquista, així com el valor d'un bon treball historiogràfic perquè el debat públic es desenvolupi sobre bases sòlides i conscients dels precedents.

L'acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona 2025 tindrà lloc el dimecres 11 de febrer, a les 18 h, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.