Joies de Picasso, Gargallo, Hugué i Smith, a la nova mostra del MAC

"Joies d'escultor", una exposició amb peces de Pau Gargallo, Pablo Picasso, Manolo Hugué i Ismael Smith comissariada des del MAC s'inaugura aquest dijous al museu del carrer de Sant Martí.

La col·laboració de la Fundació Joan Abelló, de Mollet del Vallès, Thermàlia, de Caldes de Montbui, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i el Museu d’Art de la nostra ciutat ha permès crear l’exposició Joies d’Escultor. Es tracta d’una petita mostra de joies d’escultors catalans de principis de segle XX. L’exposició la composen treballs de Manolo Hugué, Pau Gargallo, Ismael Smith i Picasso.

Joies d’escultor ha estat comissariada des del MAC Can Domènech i forma part del programa Coincidències Insòlites de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació. Joies d’Escultor inicia el seu periple al MAC de la nostra ciutat , on hi serà des del 10 d’abril fins al 31 de maig, per després visitar la resta dels museus participants.

La inauguració de la mostra es farà el 9 d’abril, a les 20h. L'acte comptarà amb la presència dels directors dels museus que han participat i on itinerarà posteriorment. Cadascun dels responsables dels museus oferiran una breu explicació sobre els artistes representats, per posteriorment fer una visita guiada per la mostra.

Els artistes i les seves obres

Pablo Ruiz Picasso (Málaga, 1881 – Mougins, 1973) és un creador fonamental per entendre l’evolució de l’art al llarg del segle XX. Des de la seva formació modernista fins a convertir-se en emblema de l’avantguarda Picasso revolucionarà el món de la pintura, tot i que conrearà també altres tècniques, com ara el gravat, la ceràmica, l’escultura i la joieria. Txema Romero, director del MAC, manifesta que en aquest darrer camp es conserven tot un seguit de medalles realitzades en fang cuit, "un material elemental, potser el més primitiu i bàsic de tots, que es posa al servei de l’orfebreria trencant el concepte del luxe i aquest equilibri i contradicció que existeix entre el valor material i l’artístic".

La Fundació Palau conserva la representació d’un picador i un brau, una escena de tauromàquia reiterada en diverses obres ceràmiques i a gravats de l’artista. Per altra banda, a Thermàlia es conserva un petit medalló amb un nu femení dempeus que posa de manifest la decisiva influència de les cultures mediterrànies preromanes, com ara els exvots ibèrics, minòics i micènics.

Un altre cas destacat és el de Manuel Martínez Hugué -Manolo- (Barcelona, 1872 – Caldes de Montbui, 1945). El director del MAC, remarca que Hugué destaca especialment en l'art de la joieria amb anells i fermalls de plata que mantenen clares influències de l’escultor basc Paco Durrio. A Thermàlia de Caldes de Montbui i al Museu Abelló de Mollet es pot trobar una amplia col·lecció de peces de plata "on la figura humana es mou i contorsiona amb formes primitives i contundents, d’acabat rude, tot adaptant-se a la funcionalitat de la peça". Destaquen l’anell per a Totote (la dona de l’artista), l’argolla per a fulard, la sivella-cigne, o el fermall de dona amb mirall que ens recorden les seves figures de bronze i terracota, entre populars i modernes. Romero indica que també sorprèn l’anell ull, "d’un gran refinament i potència expressiva". Després de la mort de l’artista moltes d’aquestes peces van ser reproduïdes i comercialitzades.

Pau Emilio Gargallo i Catalán (Maella, 1881 – Reus, 1934) pertany al grup d’escultors formats sota l’ombra d’Eusebi Arnau. Gargallo realitzarà "un viatge sense retorn des del modernisme fins a l’avantguarda", apunta Romero, que diu que aquest procés es pot veure a dues joies que es reuneixen en aquesta mostra. Al Museu Abelló hi ha una medalla en bronze del VIII Congrés Cotoner de 1911 que representa en baix relleu una figura femenina seminua amb un fons urbà al darrere, en la línia de les medalles al·legòriques modernistes. La Fundació Palau també custodia una peça de l’escultor, un fermall-penjoll d’argent  banyat en or que representa una petita màscara de trets molt estilitzats i que manté una clara relació amb la seva obra escultòrica realitzada en bronze i on l’artista utilitza una estètica més primitiva i dialoga entre els espais plens i buits. Es tracta d’una reproducció feta a partir d'una peça única creada en or per Gargallo el 1916. Originàriament es tractava d’un anell que pertanyia al seu amic, el pintor Maurice Savin, que el va donar a la seva dona i va ser ella qui el va voler transformar en fermall.

Per últim, l’escultor i il·lustrador Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886 – White Plains, 1972)  després de formar-se amb Rafel Atché, Agapit Vallmitjana i Josep Llimona, va ampliar els seus estudis a París on es va matricular a l’Ecole Nacional des Arts Décoratifs. A aquesta època pertanyen els dissenys d’orfebreria que continuen en la línia de la joieria modernista propera als germans Masriera, amb la utilització d’estilitzacions vegetals, damisel·les femenines i la presència recurrent del drac i de Sant Jordi. Desconeixem si aquests dissenys es van arribar a realitzar. El que s’ha conservat de la seva producció d’orfebreria és un conjunt d’anells en plata modelats amb la tècnica de la cera perduda.

Els dos que formen part del fons del Museu d’Art de Cerdanyola són, per una banda, un petit anell de fulard decorat amb roses i, per l’altra, un anell de dit gros que representa una parella enfrontada donant-se un petó mentre una ma gegant sustenta o agafa la figura femenina. L’escena, indica el director del MAC, té una forta càrrega simbòlica que sembla remetre’ns a la Main de Dieu de Rodin.