Jon Paredes, Txiki, reconegut com a víctima de la violència política del franquisme

Jon Paredes Txiki, mort afusellat a Cerdanyola en un espai adjunt a l'actual cementiri de Collserola al 1975, és, juntament amb Ángel Otaegi, la primera víctima reconeguda per la comissió creada pel Parlament i el Govern basc per a l'avaluació de les víctimes de violació dels drets humans i patiments injusts per la violència de motivació política.

En el cas de Txiki i Otaegi, membres d'ETA, la comissió els reconeix la condició de víctimes perquè en el consell de guerra en el qual van ser condemnats a mort es va vulnerar el seu dret a un judici just. La comissió estudia els casos de víctimes de violència política entre 1960 i 1978.

Altres víctimes reconegudes són dos homes, que no tenien relació amb ETA, morts a trets de les Forces de Seguretat en operacions antiterroristes, un home mort en rebre un tret de la policia en la balconada de la seva casa durant una manifestació ecologista i un músic mort d'un tret d'un guàrdia civil de paisà en una discussió després d'un concert.

La comissió també reconeix a un home mort després de ser forçat, "per elements policials o parapolicials protegits i emparats per aquests", a ingerir grans quantitats d'alcohol i oli de ricí i una dona que pateix lesions permanents després de ser greument ferida en el desallotjament en 1977 d'una concentració que exigia l'amnistia.

El reconeixement com a víctima de la violència política suposarà per a les famílies dels morts una indemnització de 135.000 euros, mentre que els casos de lesions rebran una compensació que va dels 35.000 al 95.000 euros.

Un dels últims 5 afusellats del franquisme

El 19 de setembre de 1975 es va realitzar un Consell de Guerra sumaríssim al Govern Militar de Barcelona en què es va acusar Jon Paredes, Txiki, de l’assassinat d’un policia i de participar a l’atracament d’una sucursal bancària on va morir un altre agent. Aquella mateixa tarda, amb un procés més que irregular en què no es va deixar que la defensa plantegés proves, es va condemnar a mort, membre d’ETA. Només 8 dies després, sis voluntaris de la Guàrdia Civil l’afusellaven en una zona boscosa de la Collserola cerdanyolenca. Els seus advocats, Marc Palmés i Magda Oranich, estaven presents, a l’igual que el seu germà Mikel. Aquell dia també afusellaven un altre membre d’ETA, Ángel Otaegi, i els militants del Front Revolucionari Antifranquista i Patriota (FRAP) José Humberto Baena, Ramón García i José Luis Sánchez.

Al 2009 es va retre homenatge Txiki en el lloc on va ser afusellat i avui una placa ho recorda. La placa conté els versos "Mañana, cuando yo muera, no me vengáis a llorar. Nunca estaré bajo tierra, soy viento de libertad”, versos d’Ernesto Che Guevara que Jon Paredes Manot, Txiki, va escriure al revers de l’última fotografia que va donar al seu germà Mikel, poques hores abans que fos afusellat.Durant l'acte comemmoratiu la família Paredes Manot va reivindicar la revisió del cas per la seva flagrant irregularitat.