Jordi Boladeres retrata la regió del Tigray de la mà d'ADIA

L'escriptor presentava als jardins de Ca n'Ortadó el llibre "Vindrà un blanc i se't menjarà", primera publicació de la col·lecció titulada Edicions Solidàries, editada pel CEEB (Consell de l’Esport Escolar de Barcelona) i ADIA en el marc del programa Primavera Solidària.

L’escriptor Jordi Boladeres realitza una mirada realista, discreta i sincera a la regió del Tigray (Etiòpia) en el llibre Vindrà un blanc i se't menjarà que presentava dijous passat als jardins de Ca n’Ortadó en el marc del programa Primavera Solidària.

L’acte va comptar amb la presència de Victòria Draper, presidenta de l’ONG ADIA (Associació per al Desenvolupament de la Infància a l’Àfrica) que treballa des de fa anys a la regió, i l'antropòloga Teresa San Román.

Vindrà un blanc i se’t menjarà és la primera publicació d’una col·lecció titulada Edicions Solidàries, editada pel CEEB (Consell de l’Esport Escolar de Barcelona) i ADIA, l’objectiu de la qual és editar llibres vinculats amb la cooperació i la solidaritat internacionals, la recaptació dels quals s’adreça íntegrament a organitzacions no governamentals que treballen per al desenvolupament.

Teresa San Román comenta que el llibre de Boladeres ens apropa a un tipus de realitat coneguda: la de que les desigualtats no s’amaguen i que aquest fet li va fer pensar en “la mandra de l’església per aplicar la igualtat entre els fills i filles de Déu”. Però, d’altra banda, el llibre també remarca que “si hi ha pobresa, marginació o patiment, allà hi són certes religioses o certs religiosos com, per exemple, el missioner basc, Ángel Olaran, a qui Boladeres admira.

San Román assegura que ja des de la primera pàgina es deixa veure que “tots som el que som perquè l’atzar ens ha fet néixer on hem nascut”, per això, opina que el llibre “és necessari per a tothom perquè tots ens hem d’interessar per ells”.

L’antropòloga indica que el més important és ensenyar als infants a ser bones persones i que “tinguin un compromís amb els drets humans, amb la justícia i, en definitiva, amb la humanitat”.

Teresa San Román comenta que l’escriptura de Jordi Boladeres barreja constantment imaginació i objectivitat que ajuda a comprendre amb major profunditat la realitat. Segons afirma, en el relat l’autor capta els colors, la forma i fins i tot els olors que ens translladen a la zona.

Un retrat de la zona

Per la seva banda, Jordi Boladeres explica que el subtítol del llibre “Quadern de viatge d’un mal viatger” fa referència “a la gent que s’autoproclama viatgera” i que va “fardant dels seus viatges, de forma turística”, però la realitat és “que la humanitat sempre ha estat viatgera”.

D’entrada, assegura que a ell li fa mandra viatjar perquè pensa que veurà “moltes coses i em quedaré només amb la postal” i és que, darrerament, “estem veient el món a través d’una càmera”, per això, amb aquest llibre “no volia mostrar postals volia ensenyar les coses que va fer Adia durant una setmana” i fer un retrat de la regió del Tigray, una zona molt diversa de 50.000 m2 (Catalunya 38.000m2), amb la dificultat que comporta ja que només podia veure “una petita part d’una regió d’un estat”.

L’autor confessa que ha intentat mirar la realitat amb ulls de nen, amb una certa innocència. Anava amb un quadern amunt i avall recollint informació i observant coses que li ensenyaven els membres d’Adia, com el funcionament de les cooperatives o els microcrèdits.

Per a Boladeres es tracta d’un llibre “molt planer, de descriure la realitat que veig i explica que quan es tracta d’un capítol més imaginatiu, avisa. Jordi Boladeres manifesta que ha fet servir “el realisme màgic i la mitologia grega” en alguns passatges del relat.

L’autor destaca que l’experiència viscuda a Etiòpia va ser “molt enriquidora des de tots els punts de vista” i afegeix que “és molt difícil anar a un país de turista o a conèixer la feina d’una ONG que treballa amb pocs diners”.

Boladeres assegura que sempre va veure una transparència molt gran en la comptabilitat, en les converses i en tot.