Jordi Borràs presenta dos llibres per mostrar l'independentisme des de l'òptica contrària

El fotoperiodista Jordi Borràs ha presentat a Cerdanyola "Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya" i "Desmuntant Societat Civil Catalana".

Demostrar el vincle de partits democràtics com el PP i Ciutadans amb l'extrema dreta i analitzar la reacció que el procés independentista ha provocat en sectors contraris ha estat l'objectiu dels llibres, Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya i Desmuntant Societat Civil Catalana, ambdós del fotoperiodista Jordi Borràs.

L'autor els presentava dijous passat a l'Ateneu en un acte organitzat per l'Associació de Joves independentistes de Cerdanyola (AJIC), Compromís per Cerdanyola i CUP Cerdanyola.

Aquests dos llibres, indica Jordi Borràs, parlen del procés i no ho fan des del punt de vista de l'independentisme sinó de com ha reaccionat a aquest procés la part "suposadament no nacionalista", l'altra cara de la moneda.

Plus Ultra és una contracrònica gràfica del procés independentista. 222 fotografies recollides durant 5 anys entre la primera consulta independentista celebrada a Arenys de Munt, el 13 de setembre de 2009 i la consulta del 9N de 2014.

Presència de l'extrema dreta

Borràs recorda que durant aquell dia a Arenys de Munt, van arribar 58 militants de Falange Española de las Jons i que aquella primera peça de dominó va fer caure moltes més i es va estendre una onada de consultes arreu de Catalunya. Això va provocar un trencament i que s'organitzessin manifestacions de signe contrari en les quals, com les fotografies del llibre demostren "hi ha hagut una presència constant de l'extrema dreta espanyolista", recalca l'autor.

Jordi Borràs expressa la seva preocupació perquè en aquests actes "sempre s'acaben manifestant organitzacions d'extrema dreta al costat de suposats demòcrates i afirma que "aquest espanyolisme ha vingut esperonat per partits aparentment democràtics com PP i C's, que aixopluguen valors i discursos propis de l'extrema dreta".

La dreta espanyola ha fet la seva la bandera de la unitat nacional i l'integrisme catòlic. El fundador del PP, Manuel Fraga, va recollir aquests discursos de l'Espanya tradicionalista, catòlica, apostòlica i romana i va acabar amb un partit més a la dreta com era Fuerza Nueva de Blas Piñar.

Segons destaca Borràs, el PP ha estat molt hàbil els darrers 35 anys, ja que ha sabut atreure votants d'extrema dreta, "de convertir-se en el vot útil de l'extrema dreta". Ciutadans, també ha fet el mateix, però amb una diferència. Si al PP trobem una extrema dreta "més franquista", a C's trobem l'extrema dreta "postfranquista".

Vincles dels partits democràtics amb l'extrema dreta

Per al fotoperiodista, "si busquem coses escandaloses de C's des del punt de vista estètic hi trobem moltes" i recorda la moció presentada al Parlament per retirar la sanitat universal als sense papers. "Podem trobar mil exemples d'aquests partits que ens mostren els vincles amb l'extrema dreta" i afegeix que les dades del Centre d'investigacions Sociològiques de 2011 deien que 8 de cada 10 persones que es consideren d'extrema dreta havien votat al PP a les darreres eleccions.

Una altra "prova" és que a les darreres eleccions al Parlament, per primera vegada en anys, no s'ha presentat cap candidatura d'extrema dreta, una bossa de vots d'entre 65mil i 75mil, que "probablement han anat a parar a Ciutadans".

A més, afegeix que aquest partit porta als seus mítings, a persones com Jose M. Fusté i Fabra, advocat de la defensa dels mossos en el cas del de l'empresari mort al Raval.

La presència absent

L'autor destaca que l'extrema dreta a Espanya es caracterítza pel concepte de la presència absent, que és la capacitat que tenen les organitzacions i partits d'extrema dreta de tot i estar absents de les institucions el seu discurs és present perquè grans partits conservadors l'adopten com a propi. És a dir, l'extrema dreta espanyola, tot i aparentment no existir "és capaç de marcar l'agenda política de l'Estat". No és que no hi hagi extrema dreta, és que no pren les mateixes formes com en altres països.

Per al fotògraf l'extrema dreta de l'Estat espanyol ha tingut 2 grans problemes: la presència absent i que no ha sabut reinventar-se després del franquisme perquè hi ha molta gent que encara no entén perquè a les manifestacions hi ha banderes franquistes, ja que aquesta nostàlgia "no permet avançar i mirar nous horitzons".

L'extrema dreta a l'estat espanyol es pot definir amb un triangle ultra amb tres nuclis irradiadors: Madrid, València i Barcelona. A Madrid sempre ha volgut dominar el moviment ultra, però la nostàlgia no els ha permès avançar, a València, estan molt mobilitzats, però sense estratègia política i a Barcelona on hi a les organitzacions ultres més punteres, com, per exemple, Plataforma per Catalunya, el partit més potent d'extrema dreta després de Fuerza Nueva.

Les organitzacions del no

D'altra banda, Jordi Borràs explica que durant aquest anys de procés han sorgit organitzacions per tal de mobilitzar la Catalunya silenciosa, però l'espanyolisme ha estat incapaç de mobilitzar la gent del no, segons opina. I és que, afegeix, "molts espanyolistes no volen sortir a manifestar-se el 12 d'octubre al costat d'una bandera franquista i és curiós que aquesta data sigui la diada espanyolista i no el 6 de desembre".

Jordi Borràs enumera algunes de les organitzacions nascudes en els darrers anys contràries al procés que no han acabat arrelant, com ara Moviment Cívic Espanya i catalans. I, segons afirma, no va ser fins a l'arribada de Somatemps (a finals de 2013 a Santpedor), impulsada Josep Ramon Bosch i Codina, que el moviment va tenir un cert pes.

Somatemps i Societat Civil Catalana

Segons afirma, Somatemps és una organització d'extrema dreta, considerada així també per la divisió d'informació dels Mossos d'Esquadra i així no ho han dit públicament. Aquesta organització és la principal impulsora de Societat Civil Catalana, "una associació aparentment transversal, que té 72 socis fundadors, 30 socis impulsors i actualment 79 socis". És una associació no assembleària, primada i té la figura del col·laborador i té uns 4mil col·laboradors.

Dels 30 socis fundadors, 10 son membres actuals de Somatemps, una organització d'extrema dreta. Per això, afirma que "els vincles de Somatemps i l'extrema dreta són immensos". El periodista recorda que el seu president, Josep Ramon Bosch gestionava un perfil fals de facebook i actualment està imputat per injúries i amenaces actualment.

Pel que fa al finançament de l'organització, Jordi Borràs recull que a l'any 2014 va publicar a la seva web uns ingressos de més d'un milió d'euros, quan en quotes de socis i activitats de marxandatge no va recaptar més de 30 mil, la resta són donacions anònimes de les qual es desconeix l'origen.

Borràs explica que Societat Civil Catalana està feta a imatge i semblança de l'Assemblea Nacional Catalana, però no té res a veure perquè l'ANC és fruit d'un moviment popular, de masses i "SCC és un moviment impulsat de manera artificial", per tres cercles de poder: polític, econòmic i un tercer "molt inquietant" que és el de l'integrisme catòlic.

L'autor es pregunta com és que Societat Civil Catalana té tant de pes polític i mediàtic i si realment aquest pes és real i representa unes bases, representa la societat catalana o si tot plegat "no és una operació d'Estat per mirar de frenar el procés independentista".