Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Cultura

  • Portada
  • Cultura
  • Jordi Campoy marida música i literatura a La noia del violoncel
Jordi Campoy marida música i literatura a La noia del violoncel

Jordi Campoy marida música i literatura a La noia del violoncel

27 de febrer de 2019 a les 12:22

L’escriptor, compositor i productor musical Jordi Campoy presenta aquest dimecres 27 de febrer -19 hores a la llibreria L’Aranya- la seva novel·la La noia del violoncel, una narració que, a través del misteri i la música, arriba a la certesa que les casualitats no existeixen.

L’Anne és una jove violoncel·lista de la London Symphony Orchestra. És imperfecta i caòtica, impacient i exagerada, impulsiva i una mica promíscua. Però hi ha una característica que sobresurt de la resta i que marcarà l’esdevenir de tot: la seva manca de puntualitat. Arran d’un soroll estrany que sent a l’interior de la funda del seu instrument, l’Anne troba un objecte desconegut que la fa anar de corcoll. Aquesta troballa la porta a tibar del fil i a descobrir els seus orígens, lligats a la Barcelona dels anys setanta, i a un nen que vol tocar el violoncel.

Aquest és l’argument del que parteix Jordi Campoy en el seu debut literari, La noia del violoncel, una novel·la dinàmica que parla de l’atzar, dels misteris que ens depara la partitura de la vida i de la certesa que les casualitats no existeixen.

Un debut literari en què Campoy fa conviure les seves dues passions, la literatura i la música fins el cas que a la novel·la apareixen un seguit de temes musicals que el propi autor ha composat.

Tema inspirat en la novel·la "La noia del Violoncel" de Jordi Campoy

En una entrevista realitzada a Onda Cero, Jordi Campoy destaca que en el seu debut literari havia de parlar del què coneix i això és la música, a la que es dedica fa més de 20 anys. La protagonista és una jove caòtica que té dos grans talents: “la música i la manca de compromís”, però l’autor insisteix que en aquestes imperfeccions fan de l’Anne una jove adorable, una noia imaginària que l’ha empès a la necessitat d’escriure la seva història, un fet, el d’escriure, al que Campoy es confessa addicte.