Jordi Coca: 'No sento cap necessitat d'escriure res'
30 de gener de 2008 a les 0:00
El novel·lista i dramaturg Jordi Coca va obrir ahir al vespre el nou semestre del programa Cafè amb lletres, organitzat per la regidoria de Cultura amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, la llibreria l’Aranya, la biblioteca ca n'Altimira i els escriptors Isidre Grau i Miquel Sánchez
La noia del ball és el títol de la darrera novel·la d’en Jordi Coca, guardonada amb el premi Carlemany 2007. Una obra que ahir presentava l’escriptor a l’Espai Enric Granados de la ciutat, obrint una nova temporada del programa Cafè amb lletres.
Coca, amb una gran experiència en el món de la docència, va fer una xerrada dedicada a la literatura. Va parlar de les seves motivacions per escriure, explicà la influència que Joan Brossa i Manuel de Pedrolo en el seu procés de formació com escriptor, parlà de La noia del ball, un llibre on recrea literàriament la figura de la seva mare i que arribà després de Sota la pols, creació anterior on el seu pare n’era el protagonista.
Jordi Coca, amb una llarga, dilatada i premiada obra que va des de la poesia a l’assaig, va explicar que cada llibre seu l’ha escrit amb una actitud diferent, provocat per motivacions diferents i vencent problemes diferents. Cada volum, doncs, ha estat una aventura nova. L’autor, en un exercici de sinceritat amb el seu públic cerdanyolenc, va dir que actualment cada cop li és més difícil escriure. No pas per qüestions tècniques sinó perquè no troba la motivació primera que l’anima a fer-ho.
Jordi Coca, autor que començà a publicar l’any 1971, va repassar la situació de la literatura catalana, destacant que el moment actual és inèdit en la història de les nostres lletres. Així s’ha passat dels autors que escrivien en català per resistència i per preservar la llengua, amb casos com Josep Pla, Josep Maria de Segarra, Joan Brossa i Manuel de Pedrolo. Coca va destacar la influència d’en Brossa, a qui conegué l’any 1967 i de qui publicà un estudi. Explicava com l’havia influenciat un pensament del poeta, en el qual exemplificava la seva manera d’escriure, de crear.
Coca va explicar que en el seu moment va llegir tota l’obra d’en Brossa inèdita, mecanografiada o escrita a mà. En el cas de Manuel de Pedrolo, a qui també conegué i publicà un estudi de la seva obra, destacà que en conèixer-lo li va demanar que li deixés llegir els seus inèdits per preparar el llibre. Se’ls ensenyà, després d’advertir-lo del que li havia demanat. Eren centenars d’obres mecanografiades que el dugueren a llegir durant força temps Manuel de Pedrolo, un autor que va escriure amb la pretensió de crear un corpus literari en català.
Dedicada a la seva mare
Centrat en les seves obres, explicà que La noia del ball és l’obra que va voler dedicar a la seva mare. Un text aparegut després de Sota la pols un text del qual n’és protagonista el seu pare. Ambientats en una dura i complicada, com els anys de la segona República, Guerra Civil i postguerra, explicà que els personatges que hi surten són reals i moltes situacions, també. Això sí, recreades literàriament. Perquè en el cas de La noia del ball s’explica les vivències d’una noia menorquina, que passa d’una idíl·lica infantesa a les dificultats d’una Barcelona convulsa, violenta. Violenta a l’exterior però també a l’interior, degut a un marit que ho és i qui entre d’altres coses li prohibeix ballar, una distracció que li agrada molt. La dona protagonista haurà de fer-se forta per a suportar les seves vivències. Una dona que viurà un monòleg dramàtic de dins cap a fora, d’ella al seu fill, que és qui escriu el llibre, per abocar-li el que ha viscut i viu, situacions que no sempre ha entès.
Jordi Coca va explicar que la seva mare encara és viva. Va confessar que d’ençà que va escriure La noia del ball té dues mares.
Les novel·les Dies meravellosos, Sota la pols i La noia del ball són 3 de les 4 obres que vol dedicar al segle XX. De fet li manca escriure sobre els anys 60. Ho farà quan li retornin les ganes de dir alguna cosa a través de la literatura, escrivint el llibre Moure la nit. En té el títol, perquè va confessar que el necessita per iniciar la feina. Tot i que no l’ha començat. Té un altre projecte aturat, Week End, amb 100 planes escrites però actualment aturat. La qual cosa no vol dir, segons l’autor, que malgrat no escriure ficció sí que fa altres coses, com assaigs o estudis, com el dedicat al poeta Palau i Fabre.
La propera sessió d'El Cafè amb lletres serà el 12 de febrer i tindrà de protagonista l'escriptor Mathew Tree