Jordi Savall, Premi Nacional de Música

Jordi Savall ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Música que atorga el ministeri de Cultura en reconeixement a la seva infatigable tasca en la recuperació i difusió del nostre patrimoni musical com a intèrpret, director i musicòleg.

El jurat remarca que Jordi Savall ha estat premiat per majoria en la modalitat d'interpretació per "ser un dels grans intèrprets del nostre temps, referent de diverses generacions de músics, per la seva infatigable tasca en la recuperació i difusió del nostre patrimoni musical, que ha portat pels cinc continents durant quatre dècades i que ha plasmat en una vasta i rica discografia. El veredicte del jurat també destaca la reivindicació constant de Savall en l'agermanament entre les civilitzacions d'Orient i Occident, com queda patent en els seus recents projectes".

Aquest guardó arriba a Savall només unes setmanes després d'haver rebut la Medalla d'Or de la Generalitat i forma part de les incomptables distincions que ha rebut el músic bellaterrenc.

Juantament a Savall, però en la modalitat de Composició, també ha obtingut el Premi Nacional de Música María d'Alvear. El jurat ha concedit aquesta distinció per majoria a d'Alvear per "la qualitat de la seva música, per la seva prolífic treball de projecció internacional, per la seva consideració de pionera en la manera de concebre l'obra com un 'tot' i d'interactuar amb altres arts i per la seva forma de canalitzar influències musicals de manera transgressora, a través de la seva pròpia experiència personal i pel compromís amb els joves compositors ".Aquests premis, que concedeix anualment el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport estan dotats amb 30.000 euros cadascun.

Jordi Savall

El músic Jordi Savall neix a Igualada l'1 d'agost de 1941, però és veí de Bellaterra des de fa molts anys. Després d'haver finalitzat els estudis de violoncel al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, Savall es trasllada a Suïssa on completa la seva formació a la Schola Cantorum Basilensis especialitzant-se en el cultiu de la música antiga. Treballa amb August Wenzinger, amb qui obté el Diploma de solista en l'any 1970, i des de 1973 passa al seu mestre al capdavant de la Schola.

Reconegut unànimement com un dels principals gambistas, desenvolupa una intensa tasca com a concertista i com a director musical de diverses formacions. Així, el 1974, amb la seva dona, la desapareguda soprano Montserrat Figueras, el llaütista Hopkinson Smith i el flautista Lorenzo Alpert, funda el grup Hespèrion XX que, amb el canvi de segle, va passar a cridar Hesperion XXI, un conjunt dedicat a la revaloració de certs aspectes essencials del repertori hispànic anterior a 1800.

El 1987 es constitueix, amb l'ajuda de la Generalitat, la Capella Reial de Catalunya de la qual és nomenat director, amb l'objectiu primordial de donar a conèixer la música renaixentista catalana a un públic el més ampli possible, a més de realitzar tasques d'investigació i enregistraments. També, amb un repertori més internacional, dirigeix la formació anomenada Le Concert des Nations.

En el camp discogràfic ha participat en gairebé un centenar d'enregistraments, entre les quals cal destacar les importants sèries de música francesa i anglesa -Astrée- i de música espanyola, italiana i alemanya -EMI, Philips i Archiv- i ha creat el seu propi segell discogràfic Alia Vox.

Després d'haver contribuït àmpliament al redescobriment i renaixement de la Viola de Gamba, Jordi Savall està desenvolupant cada vegada més les seves possibilitats com a director: després de les seves creacions en obres antigues importants però poc conegudes -Llibre Vermell de Montserrat, Sacrae Cantiones d'Orlando vaig donar Lasso o les obres de W. Brade, Eustache du Carroy, les Nations de F. Couperin, etc.- va dirigir, el 1985, la Missa en si menor i l'Art de la Fuga, en una primícia mundial per a conjunt amb instruments de l'època, de JS Bach, el 1986 l'Oratori de Nadal -a Salzburg i Innsbruck- i la Missa de Rèquiem a 7 veus de Cererols.

Entre 1987 i 1988 va realitzar la gravació de les Vespro della Beata Virgine de Monteverdi a l'Església de Santa Bàrbara de Màntua que va ser distingida amb el premi de l'Acadèmie du Disque Lyrique 1990, el Grand Prix FNAC 1989 i el Premi CD 1990. Està a possessió així mateix del Diapason d'Or, Double Disc of Gold, Cesar, etc.

Ha portat a escena importants títols del repertori operístic barroc com l'obra del músic valencià Martín i Soler Una cosa rara, ossia bellesa ed onesta al Liceu de Barcelona, Il burbero de buon cuore a Montpeller, l'Orfeo de Monteverdi en el Teatre Real de Madrid, o Farnace de Vivaldi i Corselli en el Teatre de la Zarzuela en la temporada 2001-2002.

També ha participat en l'enregistrament de bandes sonores de pel·lícules com Tous els Matins du Monde d'Alain Corneau, Jeanne la Pucelle (1993), de Jacques Rivette, L'Ocell de la felicitat (1993) de Pilar Miró, i Marquise (1997), de Vera Belmont.

Destaca el seu interès per la creació a Barcelona d'una escola que ampliï i faci perdurar l'activitat de la Capella Reial de Catalunya, així com continuar amb aquesta ingent tasca pendent de recuperació de valuoses partitures que corren el risc de perdre per sempre en biblioteques i arxius del nostre país. En aquesta línia dirigeix al costat de Romà Escales al Centre Internacional de Música Antiga de Barcelona.

Aquest guardó arriba a Savall només unes setmanes després d'haver rebut la Medalla d'Or de la Generalitat i forma part de les incomptables distincions que ha rebut el músic bellaterrenc. Savall està en possessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990), Músic de l'Any per Le Mond de la Musique (1992), Solista de l'Any a la 8émes Victoires de la musique (1993), i de la Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura (1998). És oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França, la principal condecoració cultural francesa, doctor honoris causa per la Universitat de Lovaina, Bèlgica (2001) i Membre d'Honor de la Konzerthaus de Viena. Medalla d'Or del Parlament de Catalunya (2003). Premi d'Honor de la Crítica Discogràfica Alemanya (2003). Nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona (Catalunya) el 2006 i per la Universitat de Evora (Portugal) el 2007.

El 2008 Jordi Savall va ser nomenat "Ambaixador de la Unió Europea per al diàleg intercultural" i juntament amb Montserrat Figueras van ser investits "Artistes per la Pau" dins del programa de "Ambaixadors de Bona Voluntat" de la UNESCO. A l'any següent va ser nomenat novament "Ambaixador de l'any 2009 de la creativitat i la innovació" per la Unió Europea i el Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya li va atorgar el "Premi Nacional de Música". El mateix any va rebre el premi "Händelpreis der Stadt Halle 2009" d'Alemanya i en companyia de Montserrat Figueras, va rebre el "Prix Méditerranée" atorgat pel Centre Méditerranéen de Littérature a Perpinyà.

El 2010 Jordi Savall ha rebut el "Praetorius Musikpreis Niedersachsen 2010" (premi Praetorius de Música) del Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia en la categoria "Internationaler Friedensmusikpreis" (Premi Internacional de Música per a la Pau) pel punt de trobada que comporten les seves creacions musicals entre la tradició cristiana, jueva i musulmana. En aquest mateix any, Jordi Savall va rebre de la Reial Acadèmia de les Arts i les Ciències-Premis de la Música el premi al "Millor Intèrpret de Música Clàssica" pel disc The Celtic Viol, i el 2011 va rebre de la mateixa institució el premi al "Millor Intèrpret de Música Clàssica" pel disc The Celtic Viol II. Jordi Savall ha estat guardonat amb el prestigiós premi Léonie Sonning Music 2012.

Són innombrables els seus discos i concerts, el 2013 presenta La tragèdia lírica a França en temps de Lluís XIV i Lluís XV dins del XXXV Festival de Música Antiga de Barcelona. També destaca La música en temps del Greco a l'octubre de 2014 al costat de la La Capella Reial de Catalunya.