Josep Maria Aranda, Medalla d’Honor de Cerdanyola 2008 després de tota una vida dedicada a l’hoquei patins
24 de juliol de 2008 a les 0:00Fuster de professió va agafar les regnes del negoci familiar amb només 34 anys, però tot i així la seva vinculació amb el Cerdanyola Club d’Hoquei ha perdurat fins a l’actualitat. Amb només 7 anys, l’any 1950, Josep Maria Aranda, Medalla d'Honor de Cerdanyola, ingressava com a jugador al Cerdanyola CH i després de disset temporades vestint la samarreta verd-i-blanca en totes les categories, incloent-hi el primer equip, no va tenir prou i va continuar lligat a l’hoquei de Cerdanyola fent diferents funcions.
Josep Maria Aranda va ser distingit per l’Ajuntament de Cerdanyola amb la medalla d’honor de la ciutat el passat 15 de juliol per la seva aportació en l’àmbit de l’esport. Aranda es mostra molt satisfet per la distinció i diu sentir-se orgullós d’haver-la rebut.
Josep Maria Aranda va néixer a Cerdanyola l’any 1943 i ja des de ven petit va saber que l’hoquei patins seria important a la seva vida. Aranda va haver de compaginar durant alguns anys el treball a la fusteria del seu pare durant el matí, amb els estudis d’interiorisme a l’Escola Massana durant les tardes, i la pràctica de l’hoquei patins a la nit. Josep Maria Aranda recorda el seu primer contacte amb l’hoquei patins i, tot i que aquest ha estat un esport arrelat a Cerdanyola, assenyala que “a casa els hi semblava una burrada perquè no el coneixien i al principi vaig tenir moltes lluites”. El guardonat explica que “els diumenges a la tarda en lloc d’anar al cinema com pensaven els meus pares anava a la pista d’hoquei sense que a casa ho sabessin però un dia se’m van trencar els pantalons i ho van acabar descobrint”.
Josep Maria Aranda recorda amb nostàlgia els anys en els que defensava els colors verd-i-blancs del Cerdanyola CH i especialment té en ment el seu debut de la mà de Siscu Prats. Aranda destaca que “va ser una gran alegria perquè en principi s’havia fitxat a Blanc, jugador procedent de l’Espanyol, però aquest no es va adaptar i jo vaig tenir l’oportunitat de jugar al primer equip”. Josep Maria Aranda recorda els sticks d’elaboració pròpia, els partidets organitzats a una plaça Sant Ramon sense asfaltar i els primers torneigs estiuencs en els que va participar. Però un dels moments més emblemàtics i esperats pels aficionats a l’hoquei patins durant molts anys han estat les 24 Hores organitzades pel Cerdanyola CH. Josep Maria Aranda les ha viscut en primera persona des de la primera edició a la que destaca “va venir molta gent important de fora com Josep Antoni Samaranch o Tito Mas”. Aranda recorda que “les 24 hores eren molt més que una competició, era l’escenari de molts fitxatges de jugadors”.
Des de llavors, l’hoquei patins ha patit nombrosos canvis entre aquests la professionalització dels jugadors. Per a Josep Maria Aranda “a l’hoquei actual no hi ha els jugadors d’abans, ara utilitzen molt més el físic que la tècnica”.
Tot i els canvis, Aranda recorda que el Cerdanyola CH, club degà de l’hoquei patins a Espanya, “ha portat i porta el nom de la ciutat a tot arreu” i considera que “l’hoquei hauria de ser l’esport per excel·lència a Cerdanyola”.
