Josep Tarrés: "L'amiant no és només un problema del passat i del present, sinó sobretot del futur"

L’equip d’advocats del Col.lectiu Ronda va organitzar ahir a l’Ateneu una xerrada al voltant de l’amiant i el risc per a la salut que representa la seva exposició accidental, així com les possibilitats legals d’exigir responsabilitats i compensacions justes pel mal sofert.

A la xerrada hi ha participat el biòleg i tècnic de diagnòstic d’amiant en edificis, Joan de Montserrat Vallvé, el metge de familia i pneumòleg expert en patologies vinculades a l’amiant, Josep Tarrés, i l’advocada i membre del Col.lectiu Ronda, Esther Costa.

En la seva intervenció Montserrat va explicar què és l’amiant, per a què s’ha utilitzat, tipus d’amiant que s’han utilitzat industrialment, com ara: la Crocidolita, l’Amosito i el Crisotil, així com la situació actual, 10 anys després de la seva prohibició a Espanya.

Una primera qüestió que es va plantejar Montserrat és perquè si l’any 1965 es sabia que l’amiant era un producte altament cancerígen, no és fins l’any 2002 que es prohibeix. El lobby industrial en té molt a veure.

Per Montserrat, malgrat la seva prohició total a Espanya al desembre del 2001, el problema continua present, en primer lloc per considerar la legislació vigent insuficient i, en segon lloc, perquè aquest material encara es troba instal.lat als edificis i, al que és més greu, sense saber amb certesa la seva ubicació, la qual cosa fa que aquest problema sanitari esdevingui encara més greu. Segons Montserrat, l'única manera d’acabar amb aquest problema d’exposició accidental és la inspecció d’amiant en edificis i instal.lacions, a càrrec dels propietaris.

Les solucions o assumptes pendents per Montserrat són: acreditar les empreses de desamiantat per demostrar la seva competència tècnica, normalitzar i crear un mètode d’inspecció d’edificis, formar als tècnics que facin la inspecció, fer molta difussió als sectors professionals que puguin intervenir en aquests edificis i als tècnics de riscos laborals. I seguidament, legislar la localització d’aquest material en edificis.

Despertar consciències

En el seu torn, el doctor i pneumòleg Josep Tarrés, creu que cal seguir despertant consciències continuament, perquè aquest problema no només és passat i present, sinò, al més preocupant, futur.

Tarrés va denunciar que el material extret i manipulat al món fins l’any 2010, en nombres reals suposen de 110 a 150.000 víctimes l’any, de les quals 15 són del Vallès i que a més de 100 països aquest material encara és legal i, el més escandalós, que aquest tema sigui ignorat pels mitjans de comunicació espanyols

Quant a la nostra ciutat, al 1907 es va instal.lar a Cerdanyola-Ripollet la primera fàbrica a Espanya de fibrociment, la qual va actuar com a focus contaminant fins al seu tancament l’any 1997 i que ha provocat fins a dia d’avui més de 700 casos. Pel que fa al Vallès, aquesta és una patologia que any rera any ha anat creixent fins arribar a qualificar-la d’epidèmia, i on cada any es registren de 35 a 40 casos nous. Pel que fa a les fonts de contagi, un 71% són laborals, un 11% per convivencia i un 18% per veïnat.

Per Tarrés, les mesures de futur passen per: potenciar les associacions d’afectats, la inversió en programes de suport als afectats i la potenciació del estudis mèdics del tractament. També proposa la creació d’un fons nacional de compensació, com es fa a d’altres països del voltant, entre d’altres.

Finalment, l’advocada i membre de l’associació Col.lectiu Ronda, Esther Costa, va fer la seva exposició des d’un punt legal i va racomenar i encoratjar als afectats que facin una difussió i una demanda ràpida, ja que el procés d’aquesta patologia malmet els interessos jurídics dels afectats.

Costa també va anunciar que a hores d’ara el Col.lectiu Ronda també està treballant amb els afectats que, per raó de veinatge o convivència també s’han vist involucrats en aquesta patologia.