Juan Sánchez-Enciso aposta per unes aules on es creï coneixement i no només se'n transmeti

El primer en prendre la paraula va ser  l’exalumne i professor de català a l’Institut Egara de Terrassa, Joan Carles Otero, que va definir Sánchez-Enciso com a una persona que per sobre de tot no renuncia a educar, malgrat el moment tan confós que es viu avui en dia envers l’educació

 

Un altre aspecte que també va voler remarcar és la seva valentia a l’hora de rectificar i reconèixer en els seus llibres les coses que ell creu que ha fet malament, la qual cosa considera que és una virtut molt valenta i digne de tota consideració.

 

Per la seva banda, Sánchez-Enciso va destacar que aquest és el seu primer llibre en català, circumstància aquesta que li ha donat l’oportunitat de tenir un coneixement profund de la llengua.

 

 

Per a Sánchez-Enciso el motiu central de la seva lluita durant els 30 anys de professió ha estat aconseguir que els seus alumnes prenguin la paraula. Per ell un aula és un espai gairebé surrealista i irrepetible en la societat, ja que és un espai on només parla una persona i la resta escolta, sent el professor la part activa i l’alumnat la part passiva. En aquest sentit, l’autor indica que hi ha dos tipus de preguntes en una aula: la pregunta per avaluar i la pregunta per replicar.

 

Finalment, per aconseguir un marc diferent a l’actual, Sánchez-Enciso, proposa certs canvis. El primer, que a la classe hi hagi un ambient de seguretat, respecte i confort. Una segona modificació és que canviï l’estatus d’alumne per el de persona que aprèn, i l’estatus de professor pel de docent que aprèn. Un tercer element que proposa és convertir la classe en un espai d’actuació i no de transmissió.