Juan García, president de l'Associació Funcional: "La nostra lluita és per a una ciutat per a tothom"

Juan Garcia té 41 anys i una malaltia degenerativa que li afecta a l'esquena. Presideix l' Associació Funcional per la Integració Social i somnia amb fer realitat la utopia que les ciutats estiguin pensades per a tots els seus habitants.

- Parles de diversitat funcional i no de discapacitat. Per què?

Tota persona és funcional de diferent manera. Hi ha qui camina pels seus propis mitjans i qui necessita alguna cosa; hi ha qui empra ulleres i n'hi ha que no. Tothom té una discapacitat, tot i que no estigui reconeguda per les Administracions.

- I en el teu cas, què et passa?

Tinc una malaltia degenerativa, genètica, que m'afecta a l'esquena. Tinc problemes a la columna i al sacre que provoquen que tingui una mobilitat reduïda. Jo era una persona que no tenia discapacitat i tenia una certa llibertat. Quan adquireixes la discapacitat, tots aquests drets que tens com a persones es trunquen.

- És una discriminació global...

Queda molta feina per fer perquè estem discriminats en tots els aspectes. L'Organització Nacional de Cecs (ONCE) té la paella pel mànec pel que fa al treball per a persones amb discapacitat però utilitza casetes que no són aptes per totes les persones amb diversitat funcional. És una entitat que pot donar un tomb i continua amb aquesta discriminació.

- ...la feina, l'habitatge...

És molt costós adaptar un lloc de treball per què qualsevol persona pugui treballar i això fa que no hi hagi molt interès en canviar les coses. I pel que fa a l'habitatge, hi ha una petita partida d'adaptats quan es construeixen noves vivendes i si tens sort et toca, però si no l'has d'adaptar tu.

- ... el transport públic...

El transport interurbà ha de tenir un 80% de vehicles adaptats perquè les empreses puguin funcionar, però després hi ha un manteniment i una revisió nul·la de la flota i no hi ha formació per al professional. Ens trobem moltes vegades que el conductor de l'autobús no sap manipular la rampa; Renfe qualifica línees d'adaptades, però no pots pujar i baixar a les estacions de Montcada o Torre Baró perquè la via està inclinada i la plataforma no arriba a l'andana. A Sant Andreu Arenal pots baixar, però no hi ha ascensor per pujar al carrer i et trobes que ha de baixar el cos de bombers de Barcelona a canviar-te de via perquè puguis tornar a la teva ciutat.

- Situacions que vius de manera quotidiana...

Es donen situacions molt vergonyoses que fan que et plantegis si sortir de casa o no perquè és donar l'espectacle gratuïtament

- Davant d'això, què fem?

L'associació té una lluita que és l'accessibilitat universal, una ciutat feta per a tothom. No val amb fer una obra nova que sigui accessible per a persones amb cadira de rodes. Ens estem deixant pel camí a persones amb invidència quan es fa una plataforma única perquè no es col·loca el panot adequat perquè sàpiguin per quin lloc del carrer estan transitant i s'oblida sovint a les persones amb diversitat funcional psíquica, per exemple les persones autistes que necessiten unes icones al carrer per saber on estan.

Juan García presideix l'Associació Funcional per la Integració Social

- Per què hi ha col·lectius més oblidats

Això passa per una qüestio de visibilització: a mi la discapacitat s'em veu perquè vaig en cadira de rodes. La persona amb una diversitat invisible ha de cridar més: no és una qüestió de soroll, sinó d'impacte visual.

-I d'aquí el naixement de l'entitat

Neix d'una necessitat. Hi ha poques entitats que es dediquin a orientar-te, acompanyar-te de la ma i la discapacitat està molt dividida amb entitats que han fet una gran tasca com Aspadi o La Tortuga, però es dediquen a la seva tipologia de discapacitat. Vaig veure la necessitat d'una associació que recollís tota la diversitat funcional psíquica, física i sensorial. Pensem que la unió fa la força: uneix i venceràs.

- Amb quin balanç?

Portem un anyet escàs i el que estem fent crec que és molt positiu. Amb la Fira de la Inclusió celebrada al parc Xarau ens hem adonat que hi ha hagut un reconeixement, que en el cas de la consellera de Benestar Social i Família és per escrit i animant-nos a continuar treballant. La idea és que sigui una cita anual i que cada edició millori.

Juan García amb la consellera Munté i l'alcalde Escolà a la Fira de la Inclusió