K.L. Reich. La veu de l'infern nazi

La Biblioteca Central de Cerdanyola acull una exposició basada en la novel•la K.L. Reich. La veu de l'infern nazi, del manresà Joaquim Amat-Piniella, republicà català deportat a Mauthausen i un dels fundadors d'Amical Mauthausen. L'exposició, produïda al 2013 amb motiu del centenari del naixement de l'autor i dels 50 anys de la publicació de la novel•la, es pot visitar fins al 27 de juny.

Joaquim Amat-Piniella (1913 - 1974) va ser educat pels seus pares, Joaquim Amat i Palà i Concepció Piniella i Blanqué, parella d'una extraordinària formació intel•lectual. Amat-Piniella es va implicar en la vida cultural i política de Manresa des de ben jove. Dirigent d'ERC i secretari personal de l'alcalde de Manresa, Francesc Marcet i Artigas, durant la II República va treballar com a periodista i va començar la seva obra literària.

Intel•lectual rigorós i compromès, després del cop d'Estat feixista va estar ben a prop del Comitè Revolucionari Antifeixista per evitar en tot el possible les accions violentes, fos contra persones o contra edificis. Amat-Piniella marxa voluntari al front d'Andalusia i perduda la guerra passà a França, on fou internat primer a Argelers i després a Saint Cyprien. Com tants altres republicans va poder sortir del camp per integrar-se en una companyia de treballadors estrangers, enviats a reforçar la línia Maginot.

El juny de 1940, ocupada França, Amat-Piniella fou empresonat pels alemanys i poc després deportat a Mauthausen. Alliberat el camp per les tropes nord-americanes al maig de 1945, Amat-Piniella va passar un temps a Andorra i escrigué K.L. Reich. La veu de l'infern nazi, obra traduïda al francès i l'anglès i considerada una de les grans novel•les de l'anomenada literatura concentracionària, al costat de noms com Primo Levi o Imre Kertész.

Joaquim Amat-Piniella va tornar a Catalunya el 1946 i va viure completament marginat i silenciat, escrivint i assumint el deure de mantenir la memòria dels deportats, essent un dels fundadors d'Amical Mauthausen.

L'escriptora Montserrat Roig va entrevistar Amat-Piniella per al seu llibre Els catalans als camps nazis. En aquella entrevista li va explicar el seu pas pels camps de concentració francesos, a la platja, fuetejats pel fred de l'hivern, la sorra, la fam i les malalties. El govern francès va aprofitar aquelles condicions infrahumanes per captar mà d'obra barata i enviar-la en companyies de treball a reforçar la línia Maginot.

El pitjor, però, vindria després, el dia que els van fer pujar a un tren de bestiar i després d'uns dies de viatge arribaven a un recinte de pedra, eren baixats del tren a puntades de peu i cops de culata, a crits, a lladrucs, i eren rebuts per grups de compatriotes en un estat físic lamentable i amb una mirada on havia desaparegut l'esperança.

Joaquim Amat-Piniella recordava perfectament la seva entrada a Mauthausen, una fortalesa de pedra que s'empassava les seves vides i on eren rebuts per presoners republicans convertits en veritables esquelets humans. Amat-Piniella va treballar a la infame pedrera del camp, primer carregant pedres al coll i després carregant vagonetes. Més endavant el van enviar a buidar i netejar una gran bassa d'excrements.

Amat-Piniella va tenir la sort de ser traslladat a un magatzem de roba en tasques de classificació, el que li va permetre salvar la vida pel menor desgast físic que li suposava. La majoria de presoners no van tenir aquesta fortuna, utilitzats com esclaus eren explotats fins al límit a benefici de les empreses que treien profit del camp i els seus cossos exhaurits eren llençats com deixalles.

L’exposició K.L. Reich. La veu de l'infern nazi ha estat produïda per l’Ajuntament de Manresa i el Memorial Democràtic amb el suport de l’Institut d’Estudis de les Lletres Catalanes, l’Amical Mathausen i la Diputació de Barcelona. L’exposició es complementa amb una mostra de literatura sobre els camps de concentració i amb una conferència sobre Joaquim Amat-Piniella a càrrec de l'historiador Joaquim Aloy, l'11 de juny, a les 18.30 hores, a la sala Enric Granados de la Biblioteca.