L'11N les persones grans també fan vaga

L’economia espanyola va bé. Les empreses de l’Íbex-35 han augmentat els beneficis, en canvi la gent de a peu no veu millora en les seves condicions de vida. Els habitatges no són assequibles a moltes persones, sobretot joves, que tenen moltes dificultats atès que els salaris són baixos i la carestia de la vida més els preus de l’habitatge fan impossible tenir un projecte de vida estable i de futur. I això també afecta a les persones grans, de les que sovint es projecta una imatge irreal: la d'un col·lectiu homogeni amb la vida resolta, un habitatge en propietat completament pagat i una pensió folgada que permet viure sense cap mena de preocupació econòmica. Però la realitat és radicalment diferent. Les persones grans no vivim en una bombolla aïllada dels problemes socials, al contrari, patim en primera persona l'impacte directe de la inflació, el cost de la vida i el col·lapse de l'accés a un habitatge digne.

Cal desmuntar el mite que totes les persones grans son propietàries. Milers viuen de lloguer, sovint sotmeses a pujades d'interès o a l’amenaça de no veure renovat el seu contracte. Una pujada de cent euros en la quota mensual del lloguer significa haver de triar entre mantenir un sostre o omplir el cistell de la compra amb aliments bàsics. Un desnonament als setanta o vuitanta anys és una condemna directa a la pèrdua de l’arrelament, a la solitud no desitjada i a l'exclusió social sense cap marge de recuperació.

La carestia de la vida ha erosionat greument el nostre poder adquisitiu. Malgrat la revalorització de les pensions, la realitat per a la majoria de les famílies és que el cost dels subministraments bàsics com la llum, el gas o l'aigua, sumat al preu dels medicaments no coberts i l'atenció a la dependència, fa impossible arribar a final de mes. I això deteriora dràsticament la qualitat de vida i la salut física i mental de la gent gran.

I, a més, no podem quedar-nos de braços creuats mentre els nostres fills i nets afronten feines precàries, salaris d'indigència i la impossibilitat real d'emancipar-se i construir un projecte de vida digne. La seva lluita per una feina digna i un habitatge assequible és la nostra.  Per això, el dia 11-N  la gent gran també sortim a defensar el present de tots i totes i el futur de les pròximes generacions.

Pilar Cajaraville Diez

Responsable de Comunicació del sindicat de Pensionistes de CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central.