L’Amadeu Comas ja ha tornat a casa per no marxar mai més

L’Amadeu Comas ha tornat a casa seva, al 10 del carrer de Santa Anna de Cerdanyola. Avui, la seva ciutat ha col·locat davant la que va ser casa seva una stolperstein, llamborda en memòria de víctimes del nazisme. L’Amadeu va ser deportat a Mauthausen al 1941, va sobreviure a l’horror del camp d’extermini, va morir a França al 1994 i avui, amb la seva família, ha tornat a casa.

La d’Amadeu Comas és la primera de les quatre stolpersteine que es volen col·locar a Cerdanyola en memòria dels altres tres deportats de la nostra ciutat al camp nazi. S’espera que pròximament es pugui dedicar una pedra de memòria a Juan Gómez Asensio, Miguel Garcia Ramos i Lluís Castells Roma; cap d’ells va sobreviure al camp de Mauthausen.

L'artista alemany Gunter Demnig, va crear aquestes llambordes en memòria de víctimes del nazisme al 1996. Les primeres stolpersteine es van col·locar a Berlin. Demnig ha estat avui a Cerdanyola col·locant la pedra en memòria d’Amadeu Comas. S’espera que al finalitzar 2025 n’hi hagi 600 al conjunt de Catalunya. Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països. Les llambordes disperses volen aconseguir que la gent se n’adoni de la magnitud de la tragèdia, sense donar números, sinó interpel·lant el record de persones amb noms i cognoms.

La regidora de Memòria Democràtica, Pilar Adell, ha destacat que avui l’Amadeu Comas “torna a casa després d’haver patit l’horror i la barbaria d’una de les etapes més fosques de la humanitat”. Adell destaca que “no podem oblidar ni blanquejar” aquesta tragèdia i permetre que “la indiferència, la desinformació i l’odi plantin la seva llavor de discòrdia a la nostra ciutat” i per això s’ha de visibilitzar el passat per compromís “amb la justícia, la veritat i la dignitat”.

Coincideix l’exdirector del Museu d’Història de Cerdanyola i responsable de la investigació sobre els deportats de la nostra ciutat als camps nazis, Joan Francès, actual director del Museu de Badalona, que assegura que “necessitem preservar aquesta memòria pel futur” perquè un acte com el d’avui “no va només per les conviccions dels deportats, sinó també va per les nostres ja que hem de conservar els valor de la llibertat, la justícia i la democràcia”.

El director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, ha posat de relleu les activitats que es fan a Cerdanyola per preservar aquesta memòria i ha subratllat la contribució de les stolpersteine en la política del “mai més, a la prevenció davant les corrents autoritàries que banalitzen i neguen el terror” del franquisme i els nazisme “i que els nostres joves estan comprant”.

Amadeu Comas

La recerca de les petjades d’Amadeu Comas, veí del carrer de Santa Anna, cambrer de professió, forma part dels diversos projectes de recuperació de la memòria històrica de la ciutat. Una investigació fascinant en la qual encara hi manquen moltes peces i que comença quan aquest conciutadà va ser cridat a files durant la Guerra Civil el 31 de desembre de 1937. Amadeu Comas va passar la frontera cap a França amb les restes desfetes de l'Exèrcit Popular, per acabar amb els seus ossos en un camp de concentració francès. Posteriorment, el cerdanyolenc va ser internat a l’Stalag XVII B, camp de presoners de guerra a prop de Krems, Àustria, i deportat a Mauthausen, al subcamp de Steyr-Münicholz, el 19 de desembre de 1941. El 9 d’abril de 1945, alliberat pels aliats, Comas sobrevivia a l’horror.

Els seus fills i nets han estat avui a Cerdanyola per agrair el record a l’Amadeu Comas i destacar la rectitud i bon judici d’una bona persona, segons apuntava el seu fill Martin. “Per mi era el meu Deú”, ha dit la seva filla Pepita, “i ho continua essent”, ha conclòs.