L’aposta per una inclusió maca, possible i, sobretot, real

Vanessa Felipe i Alba Ayneto, orientadores del Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI) de l'Institut Banús, i Jana Agulló, psicòloga de Catalònia Fundació Creactiva, reclamen que l’administració aporti recursos i la societat es conscienciï de la necessitat de respectar el dret a la inclusió en el decurs del programa especial de Cerdanyola Ràdio del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat/Diversitat Funcional.

Cada 3 de desembre es commemora una jornada que reivindica la necessitat de continuar lluitant pels drets plens i efectius de milions de persones arreu del món. També a casa nostra, Un dia per aixecar la veu contra les desigualtats que encara persisteixen i prendre consciència dels beneficis que genera la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural. Enguany, l’espai a la ràdio s’ha centrat en l’aposta per una educació inclusiva, que valori i respecti les diferències, veient-les com una oportunitat per tal de potenciar el desenvolupament personal i social i enriquir els processos d’ensenyament i aprenentatge.

En aquest context, Jana Agulló ressalta que la inclusió és oferir “un espai per tothom, per donar veu, respectar drets i no apartar als marges  ningú” i Vanessa Felipe i Alba Ayneto manifesten que l’educació inclusiva és un model que “posa totes les persones en el centre, que té en compte tothom amb les seves fortaleses i les seves debilitats”, on tot l’alumnat, independentment de les necessitats educatives que tinguin, “pugui participar amb un paper actiu dins de l’aula” com a part “d’un grup on progressa dins de les seves pròpies capacitats”.

Les professionals expliquen que amb una educació inclusiva guanya tothom: l’alumnat sense necessitats educatives especial i el que si en té, ja que tots assoleixen millor competència comunicativa i desenvolupament d’habilitats socials, aprenen a conviure i guanyen en empatia i cooperació en grup que  creix, madura i es prepara per conviure amb la diversitat en la societat.

En aquest context prenen especial rellevància iniciatives com les del Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva (SIEI). Vanessa Felipe, orientadora del SIEI de l’institut Banús, indica que un SIEI és un servei que principalment es dedica a facilitar l'acompanyament dins de l'aula a l'alumnat que té unes necessitats educatives especials i que necessiten aquest suport “constant i rigorós”. Així, la seva companya Alba Ayneto afegeix que també faciliten suport a la resta de la comunitat educativa ja sigui al professorat, les famílies o l’Equip d’Assesorament Psicopedagògic (EAP).

Un model que ha d’anar més enllà de l'escolarització obligatòria ja que, segons apunta Jana Agulló, cal posa la mirada en què passa quan acaba questa etapa i el període de decalatge que viuen aquests joves mentre no fan 18 anys, corrent un risc important de que “realment quedin al marge”.

Així, Alba Ayneto explica que hi ha molts joves que han fet el pas a un cicle formatiu i que “han abandonat no perquè no tinguessin la capacitat intel·lectual sinó perquè necessiten d’un acompanyament” que no han tingut. En aquest sentit, Vanessa Felip creu que al professorat li falta molta formació ja que “no tenen eines ni estratègia” per abordar la diversitat de situacions que viuen a l’aula ja que venen” d’un model basat en la uniformitat de l’alumnat” i no en la seva diversitat.

Per la seva banda, Jana Agulló alerta també sobre les dificultats d’aquestes persones per accedir  a un altre dret en condicions d’igualtat, el de gaudir de l'oci compartit amb altres persones. Així, la professional de la Fundació Catalònia Creactiva explica que “tots tenim dret a una escolarització, però també tenim dret amb un oci” que és un element fonamental “de la socialització i que si no es pot donar suposa moltes dificultats”. Un exemple és tenir  relació afectiva amb una altra persona

Les tres especialistes estan d’acord en la necessitat de reclamar recursos a les administracions i conscienciació a la ciutadania. “Legislem molt bé i la inclusivitat és molt maca, però ha de ser possible i ha de ser real”, subratllen.

Per això,  les escoles calen recursos humans, recursos formatius i també espais adequats i que es pugui donar aquest acompanyament  i aconseguí un canvi que sigui present i no efímer.