L’Escola de Cultura de la Pau de la UAB destaca les oportunitats de pau en un món on augmenta l’ús de la força

L’Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB analitza 12 contextos clau per al 2026 combinant criteris de rellevància internacional i atenció a casos menys visibles en una nova publicació on destaca que el nou any es presenta com un temps de deteriorament dels drets humans, marcat per l’augment del militarisme, l’ús de la força, l’erosió del dret internacional i l’impacte de crisis connectades com el canvi climàtic en contextos de conflicte armat, però també on emergeixen oportunitats de pau.

En una edició especial de la publicació "Escenaris de risc i oportunitats de pau", l'ECP aprofundeix en tres contextos on conflueixen factors que podrien conduir a una transformació positiva: el diàleg inclusiu a Moçambic, les negociacions sobre l'estatus polític de l'illa de Bougainville en què participen el govern autònom i les autoritats de Papua Nova Guinea, i el procés de pau que involucra Turquia, el grup kurd PKK i partits polítics del país.

Des de la UAB apunten que els escenaris de risc abasten:

• A l'Àfrica, la situació a la República Democràtica del Congo (RDC), on el fracàs de la mediació dels EUA i la creixent implicació regional evidencien una escalada del conflicte; Somàlia, on un conjunt de dinàmiques podrien portar al col·lapse del govern federal i la presa de la capital pel grup armat al-Shabaab; i el risc d'agreujament de la guerra al Sudan i de la partició de facto del país i els seus impactes devastadors per a la població.
• A Amèrica, destaca la possible agudització de la crisi a Haití, en un context d'expansió de les bandes armades i incerteses al voltant del cicle electoral, entre d’altres factors.
• A l'Àsia i el Pacífic, es posa el focus en la intensificació de la tensió entre l'Afganistan i el Pakistan i en el conflicte armat a Myanmar, amb risc de violència prolongada i possible regionalització.
• A Europa, es dedica atenció a la guerra Rússia-Ucraïna, en particular als reptes des d'una perspectiva humanitària i als obstacles en el procés negociador.
• Finalment, a Orient Mitjà, s'analitza Israel-Palestina i els riscos que el pla de Trump i altres dinàmiques accentuïn la normalització del genocidi, l'apartheid i la vulneració del dret internacional; i també la situació a Síria, on un conjunt de desafiaments de seguretat i reptes de governança amenacen la transició a poc més d'un any del derrocament d'al-Assad.

Més enllà dels casos analitzats en aquesta publicació, des de l’Escola de Cultura de la Pau recorden que són molts altres els escenaris de deteriorament i risc en el panorama internacional per al 2026 que continuaran requerint atenció, com el conflicte al Sahel Occidental; la guerra a la regió del Llac Txad i la implicació dels EUA en aquest escenari; la crisi a Veneçuela i la intervenció armada il·legal dels EUA; o la greu repressió de les protestes a l'Iran i les incerteses sobre el futur del règim. Aquests i altres escenaris de risc, i també eventuals oportunitats de pau, continuaran sent analitzats en futures publicacions de l'ECP.

El centre de la UAB considera que, davant les complexes perspectives per al 2026, es requereixen majors esforços locals, regionals i internacionals per a prevenir la violència, abordar les crisis, reduir majors riscos, enfortir negociacions i diàlegs inclusius, donar suport a la resposta humanitària i recolzar a organitzacions i actors de la societat civil que treballen pels drets humans i la construcció de pau.