L’església vella de Sant Martí s’incorpora als espais del Memorial Democràtic de Catalunya

Aquest 14 de desembre s’inaugurava la senyalització dels espais de memòria de l’església vella que recorda les tres fosses comunes que es van obrir el cementiri municipal de Cerdanyola durant la Guerra Civil i que van acollir com a mínim 170 persones, d’ideologia diversa assassinades, en diferents moments del conflicte.

Aquest esdeveniment és un pas important en la incorporació del cementiri de Cerdanyola i de l'església Vella de Sant Martí a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica, en compliment d'una resolució del Parlament de Catalunya. De fet, el director del Museu d’Història de Cerdanyola, Joan Francès, va explicar que “la senyalització és el resultat d’un llarg procés que no està tancat”. Francès va fer un repàs per la història de les fosses, tot destacant la particularitat que a Cerdanyola hi ha víctimes de dretes i d’esquerres en el moment de màxima violència revolucionària entre els anys 1936 i 1937

La primera fossa comuna data dels primers mesos de Guerra Civil, ja des de juliols de 1936, i  estava situada a l’exterior del cementiri i en ella es van enterrar una trentena de víctimes, la meitat d’aquestes de la localitat veïna de Montcada. En aquesta fossa no hi ha certesa de la quantitat de persones que van ser inhumades.

Quan aquesta fossa va quedar petita es decidia obrir una altra a l’interior de l’Església Vella, cremada l’agost de 1936. D’aquesta segona fossa es van exhumar 128 víctimes, de les quals només es van poder identificar 23.

I la tercera de les fosses senyalitzades està relacionada amb l’aparició dels cadàvers de 12 anarquistes a Cerdanyola, assassinats arran dels fets de Maig de 1937. 6 d'aquests joves van ser ràpidament identificats i enterrats al cementiri de Sant Andreu, a Barcelona. Dels altres 6 que van continuar inhumats a Cerdanyola, es van identificar a 4; 2, per tant, continuen sense identificar. 

La signatura d’un conveni entre administracions ha de culminar un llarg procés de recerca històrica en la que han col·laborat el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, entitats i persones de la ciutat.

Reconèixer les víctimes, preservar la memòria, educar el futur

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, assenyalava durant l’acte que “aquestes fosses no són només un record d’un passat dolorós, són un símbol de les històries que han quedat silenciades, les vides que van ser truncades i les famílies que acumulen durant molt de temps el pes d’aquestes pèrdues”. Cordón afegia que “cada senyal que avui inaugurem ens convida a reflexionar sobre el passat i a honorar els que van ser víctimes de la violència i de la repressió”.

L’alcalde de Cerdanyola remarca que la museïtzació d’aquest espai “no només busca preservar la memòria, sinó també educar les futures generacions sobre la importància de la pau, la reconciliació i el respecte pels drets humans”.

Així, la senyalització de les fosses permetrà ampliar l'oferta educativa sobre memòria democràtica adreçada als centres educatius de la ciutat per al curs vinent i també organitzar propostes per al temps de lleure adreçades a la ciutadania.

La diputada delegada de Memòria Democràtica de la Diputació, Lourdes Borrell, subratlla que els espais de memòria “són un pas important per donar visibilitat a uns fets que no es poden repetir mai més: és una crida que la història ens fa” i el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez, insistia en la importància de fer un reconeixement a totes les víctimes i "posar cares i nom" a totes i cada una d’aquestes persones.

Menéndez explica que les fosses de Cerdanyola tenen un patró diferent a la majoria d’aquests espais que són fosses en espais de guerra, hospitals de sang als camps de batalla o durant les retirades o el camí de l'exili. En canvi, remarca, les de Cerdanyola són fosses producte de la repressió i execucions extrajudicials.

Presentació del futur projecte expositiu amb cinc vídeos

L’acte va finalitzar amb el visionat de part dels vídeos que formaran part del futur projecte expositiu que s’ubicarà a l’Església Vella. Aquesta destinarà els espais laterals a blocs temàtics com ara els Maquis, la recuperació de les ceràmiques medievals i la restauració de l’Església Vella, la repercussió dels Fets de Maig de 1937 a Cerdanyola i els conflictes obrers a la fàbrica d'Uralita durant la primera part del segle XX. L’espai central de l’església es reservarà per a actes públics. La iniciativa suposarà una ampliació de l’oferta educativa i cultural de la ciutat.