L'exposició sobre les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya arriba a la UAB

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB acull l’exposició ‘On són? Vuitanta-cinc anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya’, una mostra que explica la tasca de localització, exhumació i identificació de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme

L’exposició, comissariada per la historiadora i professora Queralt Solé amb la participació del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) de la UAB, consta de sis àmbits que tenen com a eix central les fosses comunes, i els desapareguts i les seves famílies.  La mostra tracta vuitanta-cinc anys d’actuacions, des de les primeres exhumacions fetes per la Generalitat republicana fins a les més recents, i incorpora testimonis de famílies que han pogut trobar els seus desapareguts i de famílies que continuen buscant.

Durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista milers de persones van ser assassinades o van morir sense que se  sabés on eren enterrades. La pregunta On són? continua sent avui un clam per part de famílies que busquen els seus éssers estimats. Des de fa dècades la Generalitat de Catalunya impulsa un programa de recuperació i identificació de restes en fosses comunes, una tasca que té tant una dimensió científica com de memòria democràtica i reparació moral.

Història i antecedents

Al primer àmbit de l’exposició es pot trobar una explicació històrica que relata l'origen i les tipologies de les fosses comunes a Catalunya amb el fracassat cop d’estat de juliol de 1936 i l’inici de la Guerra Civil. S'hi exposen els casos de les primeres fosses exhumades, durant la mateixa Guerra Civil, la dictadura franquista i els primers anys de la recuperació democràtica. En aquest àmbit s’hi explica que la majoria de fosses comunes existents a Catalunya son de soldats republicans i de civils represaliats per la dictadura, condemnats a mort, afusellats i enterrats als cementiris de les quatre capitals catalanes.

L’actualitat

El segon àmbit es focalitza en la tasca que ha fet la Generalitat de Catalunya a partir del segle XXI, quan hi va haver una demanda social perquè s’actués en les fosses comunes de soldats o de represaliats per la dictadura. Des de l’any 2003, amb la creació d’un Cens de persones desaparegudes, el Govern no ha deixat d’actuar, atenent un cens que augmenta cada any i reglamentant amb la Llei aprovada el 2009 com s’havia d’actuar per exhumar una fossa comuna. L’any 2017 destaquen dues accions que incentiven les actuacions en fosses: el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica. En aquest àmbit es faciliten amb xifres els resultats de totes aquests actuacions iniciades el 2003.

Relats familiars

L’àmbit tercer focalitza tota l’atenció en les famílies, que són les protagonistes de l’exposició i de les polítiques públiques sobre fosses comunes a Catalunya. S’hi exposa el cas de tres desapareguts als que les respectives famílies van cercar després de la guerra i ja en el present, inscrivint el seu familiar al Cens de de persones desaparegudes. Son les famílies de Ferran Cabeceran Marginet, la de Marcos Andrés Latorre, i la de Josep Aubeso Rovira. S'hi mostra la documentació i informació que les famílies conservaven i que ha servit perquè s’estigui intentant localitzar on van morir o obtenir més informació de la que es tenia fins ara. 

Una fossa comuna

Al centre de l’exposició es mostra la recreació d'una fossa comuna excavada a través d’una gran fotografia arran de terra, envoltada de diversos objectes personals que s’han trobat en les fosses comunes de Catalunya. Aquests objectes van acompanyats de testimonis extrets de dietaris de soldats que van participar en la guerra, escrivint impressions i situacions que ajuden a evocar l’objecte en el seu context.

El mapa de fosses

El cinquè àmbit consta d’un mapa interactiu en què el visitant de l’exposició pot localitzar les fosses que es coneixen a Catalunya, i pot interactuar amb el plànol per obtenir més informació d’una fossa en concret.

La metodologia científica

A la part final es mostra la metodologia científica que s’aplica per excavar una fossa i exhumar les restes òssies. L’àmbit es complementa amb un audiovisual en què s’exposa el desenvolupament tècnic per part dels professionals i científics mitjançant petites càpsules. La Unitat d’Antropologia Biològica de la UAB, a través del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB), participa en el programa d’identificació de restes, tant en l’estudi de les restes humanes com en la identificació genètica a través d’anàlisis d’ADN.