L’historiador Josep Lluis Negreira relata els primers dies de la guerra civil a Cerdanyola del Vallès

El Casal Popular La Flama ha presentat el darrer número de la revista Vallesos, dedicat a l’inici de la guerra civil i la Revolució de 1936, amb una xerrada de l’historiador Josep Lluis Negreira sobre els fets que durant aquells dies van succeir a Cerdanyola del Vallès.

El número 31 estiu – tardor 2026 de la revista semestral Vallesos dedica la seva carpeta central al tema Guerra i revolució de 1936, centrant-se en les primeres setmanes que van seguir a l’esclat de la guerra provocada pel cop d’Estat militar recolzat per Església i oligarquia el 17 de juliol de 1936. El dossier vol ser una mirada calidoscòpica a pobles i ciutats del Vallès per veure coses significatives que van passar en uns espais que encara podem reconèixer.

El cerdanyolenc Josep Lluís Negreira, doctor en Història Comparada i autor, entre d’altres, de l’estudi Del somni republicà a la barbàrie franquista. Cerdanyola del Vallès (1936 – 1952), va posar en context la realitat social de Cerdanyola al 1936, “un municipi amb una important transformació demogràfica i social producte de la immigració, principalment d’Almeria i Múrcia, i que representen ja més del 40% de la població”. Bona part d’aquesta immigració s’ubica al Sot de Can Xarau “en condicions molt precàries i sotmesa a jornades laborals salvatges i sous miserables, amb un nul grau d’integració amb la població autòctona, que els percep com a forasters”.

A aquestes duríssimes condicions de vida, Negreira afegeix que “encara hi era molt present la brutal repressió que van patir els obrers que van participar en l’intent de vaga general de 1933 promoguda per la CNT reclamant millores salarials i que van ser empresonats i torturats fins a l’amnistia de febrer de 1936”. Així doncs, una vegada aturat al cop d’Estat a Barcelona, “molta d’aquesta gent veu arribada l’hora de passar comptes i s’integra en les anomenades patrulles armades de control que sembren incertesa i por per la ciutat mentre les autoritats republicanes es veuen desbordades per la situació”.

En els primers dies de la guerra seran assassinats sis homes a Cerdanyola. Els dos primers, els dies 19 i 21 de juliol, seran dos empresaris assassinats per un dels seus treballadors. I el 25 de juliol una patrulla de control s’endú i mata a Francesc Codonyers, gran propietari agrícola i ex alcalde de la vila, i als seus tres fills. Sense justificar cap d’aquetes morts, Negreira traça un fil comú entre les persones assassinades, “totes han militat activament en l’extrema dreta que ha propiciat el cop d’Estat”.

Josep Lluis Negreira contraposa la violència a la rereguarda republicana, que “minva a mesura que les autoritats van recuperant el control al cap d’uns mesos”, a la del bàndol sollevat, “perfectament planificada i organitzada des d’abans del cop d’Estat i que es perllonga durant uns anys”. A Cerdanyola, passats els primers dies i malgrat persistir la incertesa i el temor, “es produeix un pacte de no agressió entre les diverses forces polítiques i, de fet, molta gents catòlica i conservadora no serà molestada durant la guerra”.