L’historiador, Xavier Domènech, considera clau en la democratització de l’Estat espanyol l’explosió de protesta l’any 1976

Xavier Domènech feia una xerrada al Museu d’Història de ca n’Oliver aprofundint en com va ser i a qui devem el pas de la dictadura a la democràcia en el marc de la mostra ‘Segur que Tomba’ que promou l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i comissariada fins ara pel Museu cerdanyolenc.

La lluita antifranquista i on trobem els orígens de la transició a la democràcia va ser el tema principal a tractar en una xerrada de l’historiador Xavier Domènech organitzada al Museu d’Història de ca n’Oliver partint d’una pregunta... A qui devem les llibertats?

Domènech recordava que després de la mort del dictador Francisco Franco l’any 1975 cap llei va canviar, es va continuar torturant, no es van legalitzar els partits i tampoc es van convocar unes eleccions democràtiques. Aleshores la pregunta és obvia: a qui devem el procés de democratització? Segons l’historiador, hi ha dos grans relats, un que apunta cap a la modernització econòmica que va ser possible gràcies als plans de desenvolupament de l’any 1959 i un segon relat que parla de l’aparició d’una elit política als anys 70 dins del mateix franquisme que hauria apostat per no repetir mai més el conflicte i iniciar una transició pacífica amb un líder principal, el rei Joan Carles I. 

Xavier Domènech explica els problemes de consolidació que va tenir el rei després de la mort de Franco. L’any 1975 es va fer una pregunta a la població espanyola, a qui devem les llibertats? Només el 13% dels enquestats considerava que gràcies al rei i el govern instaurat, la resta, el 65%, considerava que al carrer. 

La clau, diu Domènech, la trobem l’any 1976 i la gran explosió de protesta que es va produir, entre el veïnat, el moviment feminista, el moviment pacifista, el naixement de la protesta dels pagesos, etc... El moviment obrer es va constituir com el principal desafiador del règim. En definitiva, la clau està en el conflicte social.

Aquest conflicte social significa el gran fracàs del franquisme ja que una de les grans promeses de la dictadura va ser l’eliminació de la conflictivitat social. 

Però aquesta explosió tindria els seus orígens en revolucions anteriors. Tal i com indica Xavier Domènech, entre els anys 1956 i 1962 neix un nou model de conflictivitat que es va anar reproduint amb el temps. És una conflictivitat que neix en comunitats obreres que s’anirà estenent pel territori. Entre els anys 1964 i 1966 creixen moviments obrers en l’àmbit local amb els seus propis codis i dinàmiques. També als anys 60 sorgeixen els moviments estudiantils. 

Però als 70 es produeix la gran explosió. Cerdanyola i Ripollet van ser un dels municipis amb una important acció del moviment obrer organitzant una vaga general l’any 1973. Als 70 s’estén la cultura de la protesta, la creença compartida de que només es pot millorar a través de l’acció col·lectiva. 

L’historiador Xavier Domènec explica que l’any 1976, quan es reuneix el primer govern de la monarquia presidit per Arias Navarro, hauran de fer front a tres problemes principals: les eleccions municipals, l’amnistia i el carrer. 

La xerrada de Xavier Domènech va finalitzar amb un interessant debat entre el públic assistent, alguns d’ells integrants d’aquests moviments obrers que van lluitar per la democràcia i per les nostres llibertats.