L'informe sobre el brot de pesta porcina africana descarta l'origen a l'IRTA-CResa

L’informe encarregat pel ministeri d’Agricultura sobre el brot de pesta porcina africana descarta que el virus sorgís del laboratori de l’IRTA-CReSA del campus de Cerdanyola i considera que la hipòtesi més raonable és la d’introducció per via alimentària, tot i considerar que no poden pronunciar-se “amb certesa” sobre l’origen del brot.

L’estudi elaborat pel Comitè científic per a l'assessorament en relació amb el brot de Peste Porcina Africana assegura que “resulta prematur pronunciar-se amb certesa” sobre l'origen del brot, sense que hagin finalitzat les investigacions judicials i administratives que continuen desenvolupant-se. No obstant això, afegeixen els experts, l'informe analitza els escenaris hipotètics sobre l’origen realitzant una avaluació integrada de les dades epidemiològiques i contextuals disponibles fins ara.

L’estudi contextualitza que la pesta porcina africana es va detectar el 28 de novembre passat al focus original de Bellaterra i que ​​ no s'ha propagat fora del ràtio de sis quilòmetres marcats com a zona de més alt risc, “gràcies a les mesures de contenció i bioseguretat adoptades”. Fins al 31 de gener, data de tancament de l’informe,  s'havien detectat “103 porcs senglars amb resultat positiu i cap cas en explotacions porcines”.

Aquests 103 positius es distribueixen en una zona entre els municipis de (Est), Sant Quirze (Nord), Rubí (Oest) i Sant Cugat (Sud), molt a prop del sector nord-oest del Parc Natural de la Serra de Collserola. La zona està delimitada per l'AP-7 (sud), la C-58 (nord-est) i la C-16 (oest). La majoria dels animals amb resultat positiu de pesta porcina africana, un 90%,  “han estat trobats morts a les proximitats de zones forestals, turons periurbans i grans infraestructures viàries”.

Escenaris possibles de l'origen del brot

L’estudi apunta que no ha estat possible “establir de manera directa un origen geogràfic o epidemiològic concret del brot” i valora quatre escenaris com possible origen del brot de Bellaterra: alliberament accidental des d'un laboratori de recerca; introducció des de focus actius europeus mitjançant transmissió natural o progressiva; introducció deliberada; i introducció a llarga distància intervinguda per activitats humanes.

Tot i destacar que les anàlisis realitzades són estrictament provisionals, l’informe indica que aquesta quarta possibilitat és la que consideren el “mecanisme més comú de dispersió del virus de pesta porcina africana a grans distàncies” i afegeixen que “resulta coherent amb els patrons històrics de dispersió del virus i compatible amb diversos elements epidemiològics observats al brot detectat a Catalunya”.

Entre aquests elements, l’informe destaca l’aparició aïllada del focus, l’absència de focus intermedis a països veïns, la localització del brot en “un entorn altament connectat, amb mobilitat humana elevada i una densa xarxa d'infraestructures viàries i ferroviàries” o la divergència genètica respecte als llinatges dominants a Europa.

Així, l’estudi indica que l'estructura territorial de l'àrea afectada “afegeix elements que augmenten la plausibilitat d'introducció mitjançant residus” ja que els brots es van localitzar en un entorn on els nuclis urbans “estan embeguts en matriu forestal i agrícola, amb presència estable de poblacions de porc senglar sense barreres físiques rellevants i amb accés a contenidors domèstics, àrees de pícnic, parcs molt transitats, àrees periurbanes, i infraestructures vials i ferroviàries”.

L’IRTA-CReSA subratlla que es descarta l’origen a les seves instal·lacions

Per la seva banda, des de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agrolimentària-Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) subratllen que l’informe “confirma que el virus que va originar el brot de Collserola no va sortir” de les seves instal·lacions al campus de Cerdanyola i avancen que aquesta setmana faran un balanç de les tasques de vigilància i anàlisi que s’ha dut a terme fins ara que exposaran davant els mitjans de comunicació, tot destacant que s’explicarà també el projecte de present i de futur de l’IRTA-CReSA.