La biblioteca del futur fomentarà la relació social i potenciarà l'aprenentatge

Així es va afirmar ahir en una taula rodona emmarcada dins del programa d'actes d'inaugiració de la Biblioteca Central de Cerdanyola amb la participació de Màrius Serra, Ismael Peña-López i Ferran Burguillos.

La biblioteca del futur serà un espai generador de coneixement, un indret cultural de relació social, un lloc d'autoaprenentatge on compartir sigui clau i on els bibliotecaris tinguin un paper principal com a ambaixadors culturals fora de la mateixa biblioteca.

Aquestes són algunes de les conclusions de la taula rodona titulada La biblioteca del futur que es realitzava ahir a la sala d’actes de la Biblioteca Central de Cerdanyola en el marc del programa d’actes de la inauguració de l’equipament.

L’activitat comptava amb la participació del periodista i escriptor Màrius Serra; el doctor en Societat de la Informació i el Coneixement, Ismael Peña-López i el cap de zona de les Biblioteques del Vallès Occidental, Ferran Burguillos.

Burguillos  indica que les biblioteques són espais d’inspiració i de descobriment. Partint d’un model dels anys 70, pròxim a un magatzem, va canviar als 90 per esdevenir al model aparador i ara, segons afirma, les biblioteques són el model de l’equipament “d’obrador”, on la cultura la relació social, compartir la diversitat i construir identitat, amb la qual cosa, les biblioteques són  “una oportunitat perquè la ciutadania pugui desenvolupar el seu futur”.

Màrius Serra explica el seu amor per les biblioteques partint d’un parell d’experiències personals. Així, destaca que gràcies a elles va aprendre a escriure en català el seu nom el dia que, en fer-se el carnet a la biblioteca del seu barri als 13 anys, una bibliotecària li va escriure correctament. A més, en una biblioteca va descobrir una de les seves passions: els jocs verbals. Serra confessa que mentre estudiava Filologia Anglesa va passar moltes hores a les biblioteques i als bars, dos centres de socialització de la cultura que s’han d’acostar més, segons remarca.

Biblioteques on "passen coses"

L’escriptor explica que, en general, la percepció que tenia la gent de les biblioteques en la seva època d’estudiant era la d’un dipòsit de llibres, de lloc avorrit, com un temple, però segons assegura aquest percepció està ben lluny de la realitat ja que per a ell  “els llibres ens obren el món i les portes a la vida”. Per sort,  indica, d’aquestes experiències vitals els sector cultural se’n va adonar i van fer evolucionar les biblioteques “cap a centre on passen coses” (es realitzen activitats) i cada cop més radicals.

Ara la biblioteca és un espai socialitzador de la cultura. A més, Màrius Serra comenta que si hi ha algú hereu de la Catalunya “ateneística” són les biblioteques perquè posen la cultura a l’abast de tothom i ha estat capaç d’obrir-se als nous llenguatges i a les noves situacions.

La biblioteca pantalar

Per la seva banda, Ismael Peña-López remarca que el model de biblioteca que ara tenim és “el del pantalar”, com una passera que s’endinsa al mar i que et permet a l’usuari endinsar-se i tirar la canya, en contraposició al model antic “de pou i politja”. A les biblioteques d’ara i mirant cap al futur, l’usari ha de ser l’amo del seu propi procés d’aprenentatge. Per a Peña-López l’interessant de les noves biblioteques és la idea de que la informació, els llibres, “siguin un instrument i no un fi”, ja que obren una porta per continuar amb l’aprenentatge.

Les biblioteques actuals apleguen la comunitat on s’ubiquen i atorguen un paper principal a la figura dels bibliotecaris que “ens ajuden a pescar llibres”.

També destaca la figura del bibliotecari Ferran Burguillos i li atorga el paper de “cuidador i facilitador de la relació ciutadana que s’estableix a dins d’aquests equipaments.

A més, per a Màrius Serra, la biblioteca no pot estar d’esquenes als seus actors del voltant, com ara els llibreters, tot el contrari, per la seva capacitat dinamitzadora la biblioteca ha de barrejar-se contínuament amb aquests actors.

La desaparició del paper

Ismael Peña-López i Màrius Serra van discrepar pel que fa a la desaparició del paper de les biblioteques. Peña-López pensa que en una o dues dècades estarà tota la informació digitalitzada en pantalles, tot i que creu fermament en el manteniment del fons de les biblioteques per tres motius principals. El primer perquè el tema de la propietat intel·lectual encara no està resolt i el llibre és una bona solució; el segon per la transició cap a la versió digital i el tercer pel sentit de col·lecció que tenen les biblioteques, ja que, segons manifesta, el món digital encara no ha aconseguit fer col·leccions equilibrades.

En canvi, Màrius Serra, es mostra “menys apocalíptic” i opina que les biblioteques “continuaran tenint paper durant molt anys” perquè la ciutadania  sovint té una condició “resistencialista” a acabar amb les coses del passat.

L’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, va fer el tancament de l’acte abans de realitzar un col·loqui amb el públic. Carmona va recordar que el projecte va néixer al 2010 perquè calia recuperar un edifici i perquè hi havia una necessitat de tenir un equipament en condicions. Pel camí han tingut la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea, a través del projecte Urban.

L’alcaldessa es mostra orgullosa del resultat i assegura que serà un dels espais “més democràtics de la ciutat perquè apropa la cultura a tothom i serà un espai educador i de gaudi ciutadà, amb espais que es poden utilitzar separadament