Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Economia

  • Portada
  • Economia
  • La Cambra de Sabadell diu que a Cerdanyola hi ha potencial per fer 11.372 habita...
La Cambra de Sabadell diu que a Cerdanyola hi ha potencial per fer 11.372 habitatges Foto Spain Buddy (pexels.com)

La Cambra de Sabadell diu que a Cerdanyola hi ha potencial per fer 11.372 habitatges

18 de novembre de 2026 a les 9:29

La Cambra de Comerç de Sabadell ha elaborat dos estudis sobre la situació de l’habitatge a la demarcació i les possibilitats de regeneració urbana per donar resposta a les necessitats residencials fins al 2040. Segons l’organisme, Cerdanyola concentra el potencial més elevat de la zona, amb fins a 11.372 habitatges, però, recorda que es tracta d’un potencial teòric i que la seva materialització dependrà del planejament urbanístic, la viabilitat econòmica, les possibles necessitats de descontaminació i la complexitat de les actuacions. Al conjunt de la demarcació es podrien generar entre 29.955 i 40.797 habitatges.

La Cambra de Sabadell indica que les anàlisis “alerten que, si es manté el ritme actual de construcció, l’oferta serà insuficient per atendre la demanda prevista” i manifesten que hi ha  “oportunitats per incrementar el parc residencial mitjançant la transformació d’espais urbans infrautilitzats, la rehabilitació i una planificació territorial coordinada”.

L’organisme empresarial apunta que les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya diuen que la població de la demarcació de la Cambra podria passar dels 512.516 habitants del 2025 als 532.430 el 2040, un increment d’aproximadament 19.900 persones. Això, asseguren, representa “un dèficit acumulat d’uns 8.000 habitatges, que podria superar els 22.000 si la mida mitjana de les llars baixa fins a 2,40 persones”.

En aquest context, l’estudi sobre l’habitatge 2025-2040 de la Cambra de Sabadell planteja tres escenaris d’evolució de l’oferta. Si es manté la tendència actual, amb 224.244 habitatges el 2040, en faltarien uns 4.100 en l’escenari de llars més grans, i fins a 18.800 si aquestes continuen reduint-se. Un increment moderat permetria cobrir la demanda amb un marge limitat, mentre que només una estratègia coordinada publicoprivada, amb 281.254 habitatges, generaria un excedent clar. Aquest darrer escenari, però, exigiria arribar a uns 4.700 habitatges anuals, aproximadament quatre vegades i mitja el ritme del període 2021-2025.

El segon estudi, de regeneració urbana 2025-2040, identifica 1.304 ubicacions susceptibles de transformació als dotze municipis de la demarcació de l’organisme, entre ells Cerdanyola. L’inventari inclou edificis residencials, industrials i singulars abandonats o en desús, solars buits i terrenys pròxims als nuclis urbans que podrien constituir reserves potencials de sòl residencial.

 

L’anàlisi estima que aquestes ubicacions podrien generar entre 29.955 habitatges, en un escenari d’aplicació immediata, i 40.797 si es duen a terme requalificacions urbanístiques d’alguns solars. Cerdanyola concentra el potencial més elevat, amb fins a 11.372 habitatges, seguida de Sabadell, amb 9.390, i Sant Quirze del Vallès, amb 7.148. La Cambra, però, recorda que es tracta d’un potencial teòric i que la seva materialització dependrà del planejament urbanístic, la viabilitat econòmica, les possibles necessitats de descontaminació i la complexitat de les actuacions. Així, apunten que, “fer-lo realitat en quinze anys requeriria generar” entre 2.000 i 2.700 habitatges anuals.