La Catalunya plural

L’escriptor i periodista Víctor Alexandre va presentar ahir a l’Espai Enric Granados el seu darrer llibre Nosaltres, els catalans, un recull de 20 entrevistes en profunditat a 20 persones vingudes d’arreu que viuen en diversos territoris dels Països Catalans.

La sessió del "Cafè amb lletres" celebrada ahir al vespre fou dedicada a parlar dels catalans arribats d’arreu del món i que ara viuen en els territoris de parla catalana. Una manera de conèixer com ens veuen els de fora i nosaltres conèixer-los millor, per tots sortint-ne guanyant. Perquè d’això es tracta, de sumar actius a la Catalunya del present.

El periodista i escriptor Víctor Alexandre ha volgut retratar aquesta Catalunya en un llibre, "Nosaltres, els catalans" (Pòrtic:2008). Un català d’origen africà, Abdou Mawa Ndiaye, secretari general de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya, fou l’encarregat de presentar-lo als reunits. Mawa va destacar que el nacionalisme de Víctor Alexandre, conegut per les seva militància sobiranista, no és de cap manera excloent.

Afegí que en els darrers anys, i en successives edicions dels congressos de la immigració a Catalunya, es constata un canvi d’actitud dels nouvinguts envers la llengua pròpia del país. S’ha passat d’un ús quasi exclusiu del castellà a una presència més normalitzada del català.

Víctor Alexandre ha presentat el seu treball destacant que els catalans hem de treure del damunt dels immigrants qualsevol mena de culpabilitat sobre el conflicte que mantenim amb Espanya. Fa 300 anys que dura i encara no l’hem resolt.

No cal nèixer en una terra per estimar-la

L’experiència d’Alexandre amb els seus entrevistats li permet afirmar que “no cal néixer en una terra per estimar-la”. Hi ha casos d’immigrants que han defensat el català al màxim. És el cas del senegalès Mbaye Gaye, un dels entrevistats, detingut irregularment l’any 2002 per la Policia Nacional a Barcelona per parlar en català als agents i negar-se a fer-ho en castellà. Aquesta decisió li va costar passar-se una nit a la comissaria i ser víctima dels cops dels agents.
L’actitud de Gaye, destacà Alexandre, de mantenir-se fidel al català, difícilment la mantindrien molts catalanoparlants que ràpidament es passarien al castellà.

L’escriptor i el públic assistent, en el col·loqui posterior, apuntaren la necessitat d’adreçar-se en català als nous ciutadans. És la manera de prestigiar-lo, de fer-lo útil i impedir que pugui desaparèixer.
Respecte a la immigració i les possibles conseqüències que pot comportar pel nostre país, Alexandre va explicar que cometem l’error de comparar-nos, els catalans, amb països i llengües amb Estat propi.

Tenir un estat propi

La solució passa per accedir a disposar d’un estat propi, integrador, on els nous ciutadans puguin acollir-se a la seva llengua. “La llengua és una clau. Qui l’ha après, s’estima la terra”, digué l’autor, afegint que “les fronteres no són mai geogràfiques, són mentals”, tot referint-se als excloents i a aquells que voldrien veure desaparèixer el català.
El programa Cafè amb lletres és una iniciativa de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cerdanyola amb la col·laboració dels escriptors Isidre Grau, Miquel Sánchez, la Biblioteca Ca n’Altimira i la Llibreria L’Aranya.