La Cerdanyola passada reviu de la ma d’Isidre Grau i Andreu Salillas

Isidre Grau i Andreu Salillas han presentat Cerdanyola del Vallès desapareguda, un llibre que recull, amb text i imatge, la transformació viscuda per la ciutat des de finals de segle XIX. Els canvis al territori, als oficis, als costums, als carrers... es reflecteixen en un llibre que vol connectar generacions i preservar la memòria col·lectiva.

Isidre Grau és l’escriptor que millor ha novel·lat la història de Cerdanyola i la seva gent a la pentalogia de Vinyes de Savall i la nissaga Benavent, a novel·les com Ciutadà Canalda o a relats de no ficció com Primer paisatge o, com a novetat d’aquest any, Què ens queda dels nostres. Grau s’ha aliat en aquesta ocasió amb Andreu Salillas, un dels cronistes de la ciutat, que porta dècades recopilant informacions i imatges de Cerdanyola (tal i com es constata al seu web salillas.net).

L’autor d’Els colors de l’aigua es preguntava perquè Cerdanyola no figurava a la col·lecció Catalunya desapareguda de l’editorial Efadós -responsable també de les publicacions L’Abans, aquesta si amb exemplar de Cerdanyola de la ma d’Antonio Olea-. I és que la col·lecció de llibres d’història gràfica la composen 260 llibres i 214 municipis. A partir d’ara també de Cerdanyola.

Aquesta col·lecció, creada el 2014, preserva la història local dels pobles i ciutats de Catalunya a través de textos explicatius i de fotografies històriques de fons familiars i arxius públics, abastant del segle XIX fins a mitjan segle XX.

Cerdanyola del Vallès desapareguda s’estructura en diversos capítols, amb una introducció amb el títol Un poble jove en un municipi mil·lenari, documentat des de 995. Els tres capítols següents són Aquell poble tan llarg que va a l’Autònoma, De com el nucli urbà es va anar eixamplant i De l’entorn rural.

Grau explica que aquesta estructura fa referència a “la llarga serp des del pont de Ripollet fins el cementiri com origen de tot” - i que en breu celebrarà 200 anys de les primeres cases a Sant Ramon- fins que, a poc a poc, es va anar eixamplant la població amb torres, barris, artèries diverses i també indústries fins acabar tenint la forma actual.

En aquest sentit, Andreu Salillas destacava el creixement des de finals de segle XIX i la primera meitat del segle XX arran de l’arribada de l’arribada de famílies de Barcelona -primer fugint del còlera buscant espais més saludables, després com lloc d’estiueig de famílies adinerades. La creació de dos casinos o la presència de nombrosos artistes i intel·lectuals van ser alguns dels efectes destacats d’aquest fenomen i la nòmina de músics, escultors o pintors inclou noms tan destacats com Enric Granados, Andrés Segovia, Anselm Clavè, Josep Viladomat, Francesc Juventeny, Josep de Togores, Apel·les Mestres, Ismael Smith o Santiago Rusiñol, entre molts altres que demostren, indica Salillas, la importància de Cerdanyola en el món de les arts durant 50 anys.

La presentació del llibre va comptar amb la presència de l’historiador cerdanyolenc Miquel Sánchez, posant en context la importància del treball de Grau i Salillas i del també historiador, en aquest cas montcadenc, Jaume Alcázar, en nom de l’editorial Efadós destacant l’objectiu de recollir les formes de vida de tots els pobles de Catalunya al llarg de la seva evolució posant en valor el sentiment de pertinença de la seva ciutadania.