La ciutat homenatja la passió per Cerdanyola de Miquel Sánchez

Miquel Sánchez ha escrit més de 50 llibres, entre ells 25 llibres d’història, estudiant el territori i les gents de Cerdanyola des de la prehistòria a l’actualitat, i prop de 20 de poesia, però també ha destacat com articulista i activista, essent un dels membres de la renovació de la Revista de Sardanyola o creant, per exemple, una web en defensa de les víctimes de l’amiant.

L’acte d’homenatge, conduït per Juan Antonio Hidalgo, un dels responsables del Grup d’Estudis i Recerques de Cerdanyola (GREC) que avançava el projecte de dedicar un llibre a la figura de Miquel Sánchez, abordava diferents vessants en què ha destacat l’homenatjat i sempre amb els seus versos dits per la rapsoda Mariona Casanovas com a fil de continuïtat de l’acte.

La projecció d’un vídeo realitzat per Cerdanyola.info on es repassa la trajectòria de Miquel Sánchez al llarg dels anys obria l’homenatge a l’Ateneu amb el seu testimoni amb els primers textos a la Revista de Sardanyola que impulsava aires de llibertat en temps difícils, els seus 50 anys com a enginyer -amb diferents llibres sobre aspectes específics del seu treball-, la dedicació a la història, cobrint un  buit existent a Cerdanyola i que l’ha fet estudiar des del topònim i la geografia de Cerdanyola a les més diverses èpoques -prehistòria, la Cerdanyola medieval, moderna i contemporània i moments concrets com la guerra de successió, la II República i la Guerra Civil, l’etapa dels masos o figures com Berenguer de Saltells-; o la literatura, amb especial passió per la poesia, però també conreant de forma destacada la narrativa curta.

Durant l’homenatge, l’historiador Josep Fernández Trabal ressaltava que l’activisme de Sánchez, especialment intens en els durs últims anys de la dictadura franquista i la Transició, sempre ha estat mogut per l’objectiu de defensar una ciutat harmònica en el seu creixement i respectuosa amb el seu patrimoni cultural i natural. Fernández Trabal apunta que aquest activisme ha comptat amb uns perspectiva sempre “progressista i catalanista” on s’ha de subratllar el seu “amor per la llengua”.

El poeta Francesc Parcerisas, que va ser el primer professor de poesia de Miquel Sánchez, a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, posava l’accent en remarcant que Sánchez sempre té un projecte tancat al darrera de cada obra poètica, sempre planificada, i que els seus poemes no responen una experiència o un sol moment, potser, aventurava, per influència de la seva professió: l’enginyeria.

Potser la més destacada vessant de Miquel Sánchez en relació a Cerdanyola és la històrica, amb 25 llibres dedicats a les diverses etapes del territori, més que la majoria de catedràtics d’història, destacava un Fernández Trabal, cap de l'àrea de Fons Històrics de l'Arxiu Nacional de Catalunya, que ressalta que ha estudiat totes les singularitats d’un terme que ha tingut tres esglésies, dos castells, un marquès, 180 masies i personatges únics com Berenguer de Saltells.

L’arquitecte Vicent Guallart, director de Valldaura Labs, un projecte de l’institut d’Arquitectura Avançada a un dels espais amb més història de Collserola, explicava com Sánchez havia influenciat en la seva passió creixent per la recerca històrica i l’apassionament pel descobriment de personatges anònims que, al transformar-se en llibre, suposen una autèntica “novel·la de la vida”.

Cerdanyola ja va dedicar la passada Marató de Lectura de Sant Jordi a Sánchez, tal i com va fer l’any passat amb la figura d’Isidre Grau, i la regidora de Cultura, Andrea Borrego, subratllava la implicació de l’historiador en tot allò que té a veure amb la ciutat, explicant també la seva participació en la Comissió del nomenclàtor, impulsant per exemple que un dels nous carrers del Parc de l’Alba dugui el nom de Berenguer de Saltells, després que ja als anys 80 formés part de la comissió de l’escut i la bandera de Cerdanyola.