La Comissió Executiva dóna una nova empenta al Projecte de Ciutat
7 de març de 2003 a les 0:00 La Comissió Executiva del Projecte de Ciutat es constituïa ahir a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Cerdanyola amb més de 40 representants de diversos àmbits de la societat de Cerdanyola i, com ja havien anunciat, sense la participació dels grups de l’oposició municipal. Aquest organisme coordinarà la diagnosi del municipi d’aquesta planificació estratègica entre d’altres funcions. La comissió, la formen els representants de diverses institucions –entre elles la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consorci del Parc de Collserola, el Parc Tecnològic del Vallès (PTV), la Cambra de Comerç, la Diputació, els sindicats UGT i CC OO, la federació de comerç i el gremi d’hostaleria i diverses entitats financeres, entre d’altres-, dels Consells Municipals de Cultura, Esport Escolar, Medi Ambient, Esports, Educació i de Promoció Social i de la Salut -falta presentar-se al de Comerç-, de la Comissió Política i per una dotzena de ciutadans designats per la comissió política entre el món cultural, associatiu i empressarial de la ciutat. Els grups de l'oposició -ICV, CiU i PP- van anunciar la seva absència per considerar que el govern del PSC fa un ús partidista del Projecte de Ciutat. Les funcions d’aquesta comissió seran les de control de l’equip de treball i la validació de les seves actuacions; la validació de la diagnosi del municipi; ser referència en el procés i coordinar-lo; validar l'elaboració dels objectius; ser el nucli central de l’aportació de projectes estratègics; impulsar –mitjançant un compromís mutu- la implantació d’aquests projectes estratègics; i representar externament el Projecte.
L’alcaldessa de Cerdanyola, Cristina Real, presidenta de la comissió, destaca que l’objectiu és "escoltar diverses veus que enriqueixin el Projecte de Ciutat" en un moment estratègic per la ciutat des del punt de vista comunicatiu –Tren de Gran velocitat, línia El Papiol-Mollet, etc- urbanístic –Centre Direccional (CD), connexió amb la UAB, millora del centre, etc- o empressarial –ampliació PTV, instal.lació del Sincrotró, etc-. Per la seva banda, el tinent d’alcalde d’Organització i responsable de Serveis Generals de l’Ajuntament, Joaquín Gairín, remarca que calen nous models de gestió "que no siguin tecnocràtics, sinó de contacte amb els ciutadans per conèixer les seves inquietuds" i assegura que el Projecte de Ciutat en aquest sentit els dóna capacitat de decisió. Segons Gairín, aquesta planificació ha de ser global, participattiva, oberta i ha de comprometre als responsables polítics davant el disseny unitari de la Cerdanyola del futur d’acord a l’afavoriment de la cohesió social i la potenciació individual en una ciutat "d’equivalència d’oportunitats i compensació de dèficits".
La declaració de la Comissió Executiva destaca que aquesta planificació estratègica ha de permetre "ordenar el creixement geogràfic, adequar l’oferta de serveis i equipaments, vertebrar el nucli urbà i articular en un projecte global de ciutat les dinàmiques de la UAB, el PTV i el Centre Direccional (CD) amb l’espai urbà i el medi natural. El document destaca les oportunitats que s’obren per aprofitar les potencialitats d’una ciutat amb "excel.lent posició estratègica en el territori, equilibri social i econòmic, qualitat del seu entorn i dinamisme del seu teixit associatiu".
Entre els reptes que planteja el document hi ha la vertebració i integració del riu Sec al municipi, ser ciutat líder de la xarxa de ciutats de la Regió Metropolitana de Barcelona i aprofitar el Projecte de Ciutat com marc de referència per facilitar la participació ciutadana, aproximar interessos divergents i potenciar la cooperació entre els sectors públic i privat per aconseguir més alts nivells de qualitat de vida.
La declaració, a instàncies del representant de la UGT Amadeu Pardo, també inclourà un recordatori a que el Projecte de Ciutat ha de buscar potenciar accions socials per a que les persones siguin més felices.