La Comissió de Sanitat Pública denuncia que "el Parc Taulí és la zona zero de les llistes d’espera”

La Comissió d’Entitats en Defensa de la Sanitat Pública de Cerdanyola-Ripollet denuncia el dèficit de plantilla en l’atenció primària que provoca la saturació d’agendes mèdiques i la interminable llista d’espera a les especialitats de l’hospital del Parc Taulí, molt per sobre de la mitjana catalana. El col·lectiu veïnal feia la denuncia en una xerrada on la infermera Anna Martínez també alertava de la creixent privatització de la sanitat pública.

Ignacio Laguna, portaveu de la Comissió d’Entitats en Defensa de la Sanitat Pública de Cerdanyola-Ripollet, posava xifres a aquesta denúncia. Laguna indica que actualment els Centres d’Atenció Primària (CAP) de Cerdanyola atenen a 24.456 persones en el cas del de Serraparera, 24.315 en el de Canaletes i 14.765 en el de La Farigola i parava atenció a la segmentació per edats d’aquests població, ja que 6.926 persones tenen entre 0 i 14 anys i necessiten atenció pediàtrica i 12.743 tenen més de 65 anys i són usuaris més habituals d’aquesta atenció primària.

Laguna destaca que un dels grans problemes que afecta ara als CAPs és el dèficit de plantilla que es tradueix en retards a l’hora de donar cita mèdica. El portaveu de la comissió explica que aquest dèficit de personal provoca saturació de les agendes, arribant el cas que les baixes no cobertes o les vacances del personal hagin arribat a moments de disposar únicament de dos metges en actiu en un centre. Laguna explica que això va provocar que es prestés només un servei d’urgències previ al trasllat dels pacients a l’hospital.

Ignacio Laguna revelava altres xifres per situar la situació de les llistes d’espera interminables que denuncia la comissió veïnal. Així, les consultes externes de l’Hospital de referència de Cerdanyola, el Parc Taulí de Sabadell, presenten una llista d’espera molt per sobre de la mitjana de Catalunya i de la Regió Metropolitana nord -a la que pertany Cerdanyola-. Així, hi ha molts casos en què es duplica la mitjana de llista de dies d’espera, posant sobre la taula les xifres d’especialitats com Cirurgia General (123 dies al Parc Taulí davant el 67 de mitjana a Catalunya), Dermatologia /135 dies davant 87), Digestiu (93 dies davant 81), Ginecologia (76 davant 62), Neurologia (94 davant 93), Oftalmologia (115 davant 91), Otorrinolaringologia (318 dies davant 143), Traumatologia (349 davant 188) o Urologia (707 dies davant 167). Laguna considera el Parc Taulí com “la zona zero del problema de les llistes d’espera” i remarca que les xifres són oficials de la Generalitat.

Pel que fa a les proves diagnòstiques, la situació és similar. Així, les xifres presentades per la Comissió apunten que la mitjana d’espera per a una colonoscòpia és de 219 dies a l’hospital del Parc Taulí davant els 84 dies de mitjana a Catalunya; una ecografia abdominal representa 244 dies davant la mitjana catalana de 84 dies; una endoscòpia esofagogàstrica presenta una espera de 358 dies cavant 106; una mamografia, 280 dies davant 53; i una ressonància magnètica, 184 dies davant 66, entre d’altres proves.

En aquest context, la plataforma veïnal reclama la urgent construcció de l’hospital Ernest Lluch com a pas necessari per descongestionar l’hospital del Parc Taulí i alleugerir les llistes d’espera i fa una crida a mantenir la pressió per accelerar el procés de construcció del centre sanitari. Laguna anuncia que el 26 de març està previst que la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat aprovi el següent pas administratiu per tirar endavant el projecte, però que ja ho fa amb retard.

Mercantilització com a pas previ a la privatització del sistema

Des de la comissió fan una crida a que la ciutadania reclami els seus drets sanitaris i faci ús dels formularis de reclamació, al temps que Laguna reclama la reactivació de les associacions de veïns com element de reivindicació perquè considera que és positiu que facin cursos o festes però que també creïn consciencia i reclamin la cobertura de les necessitats de servei ciutadanes.

Laguna també alertava de la creixent privatització de la sanitat, posant exemples de pacients que han hagut d’anar a la medicina privada davant els retards provocats per les llistes d’espera.

Aquest era, de fet, el tema protagonista de la xerrada  d’Anna Martínez, doctora en infermeria i coordinadora del llibre “Com comercien amb la teva salut”, que denunciava que Catalunya ha estat pionera de la mercantilització com a pas previ a la privatització dels serveis sanitaris des de l’origen del sistema amb la transferència de competències de l’Estat a l’any 1981. Martínez explica que en la mercantilització  “s’introdueixen lògiques i mecanismes de mercats dins de l’esfera pública” com a pas previ a “l’enriquiment que es produeix quan els actius passen  mans privades”.

Així, explica, es produeixen fenòmens com el de la liberalització de  serveis, la instauració de la competència entre proveïdors de servei, es gestiona de forma privada l’estructura i els equipaments públics i s’externalitzen serveis.

L’especialista, col·laboradora del Grup de Recerca en Desigualtats en la Salut (GREDS) de la UPF i professora associada d'infermeria a la Universitat de Barcelona, indica que el sistema de salut català incorpora des del seu origen a proveïdors privats dins del sistema públic amb l’argument que ja hi havia una tradició en aquest sentit -preferentement proveïdors amb titularitats en entitat benèfiques-. Però a poc a poc, manifesta, la situació es va agreujant ja que l’Institut Català de la Salut (ICS) passa al 1990 a ser un proveïdor més -l’únic totalment públic- del Servei Català de Salut, el CatSalut, en competència amb altres.

Aquesta competència pot ser de proveïdors privats, amb o sense afany de lucre, i proveïdors públics amb participació privada en forma de Fundacions, Consorcis -com el Parc Taulí-, Empreses públiques -com el Banc de Sang- o Societats Mercantils -com el Servei d’Emergències Mèdiques- que subcontracten i externalitzen serveis. Així, Martínez explica que la majoria d’ambulàncies del Servei d’Emergències Mèdiques estan subcontractades.