La Comissió per la Sanitat Pública defensa el paper troncal de l’atenció primària en el Servei Nacional de Salut

La doctora Maria José Fernández va parlar dels tres sistemes de sanitat pública que funcionen al món i es va centrar en la situació actual del sistema de salut espanyol centrant-se en les seves fortaleses i les seves debilitats. L’acte estava organitzat per la Comissió per la Sanitat Pública de Cerdanyola i l’Associació de Veïns de Les Fontetes.

La doctora Maria José Fernández, metgessa de família durant 40 anys a centres d’atenció primària de Santa Perpetua de la Mogoda i Barcelona, va exposar els tres principals models de sistema sanitari que hi ha al món. El sistema de lliure mercat amb assegurances privades molt costoses i que "als Estats Units converteix les malalties greus en la principal causa de ruïna familiar". El sistema de Seguretat Social, finançat per rendes de treball i que dona cobertura als treballadors i els seus beneficiaris, vigent a Espanya fins el 1986, quan la reforma pilotada per l’aleshores ministres de Sanitat, Ernest Lluch, va donar pas a un Sistema Nacional de Salut, finançat per impostos i que dona una cobertura universal, "essent més equitatiu i amb millors resultats en salut". La doctora Fernández explica que els estudis dels sistemes sanitaris "mostren amb rotunditat i en èpoques diferents que els sistemes de salut basats en una atenció primària forta i porta d’entrada tenen millors resultats individuals i comunitaris, major equitat en salut i ho aconsegueixen amb costos més baixos".

Fernández destaca la importància de l’atenció primària en salut com la part del sistema sanitari que treballa amb les persones tot el referent a la seva salut i malalties, "tenint en compte tant les seves necessitats en salut com les seves preferències amb una atenció el més propera possible, amb un acompanyament al llarg de tota la seva vida".

Per a la doctora Fernández, una atenció primària forta "passa per la relació personal i continua que s’estableix entre pacient i els seus professionals al llarg del temps, una relació basada en la confiança i el coneixement mutu que forja un vincle recíproc fonamental per a una atenció més humana, segura i eficient". Les dades demostren que "el millor fàrmac que podem trobar és mantenir el mateix metge de família al llarg del temps, ja que en 15 anys redueix l’ús dels serveis d’urgències en un 30%, les hospitalitzacions en un 28% i la mortalitat en un 25%".

La despesa estatal en sanitat pública a Espanya, al voltant del 7% del PIB, creix i es consolida any rere any a la franja alta de la Unió Europea, però la major part es destina a l’atenció especialitzada hospitalària i a farmàcia, descuidant un tant a l’atenció primària, que pateix manca d’infermeres i la derivació dels metges cap a l’atenció telefònica al 061. Un altre problema creixent és la concertació, amb especial incidència a Catalunya, amb l’índex més elevat de l’Estat espanyol.

La doctora Maria José Fernández va acabar la seva intervenció alertant sobre les debilitats del nostre Servei Nacional de Salut, que el poden posar en perill, i que serien el seu infrafinançament, amb pressupostos percentuals decreixents per a l’atenció primària des de fa una dècada; el predomini dels hospitals; la creixent burocràcia que recau en els metges i una progressiva mercantilització dels sistema sanitari, que tracta als pacients més com estadística que com persones; i un creixent malestar dels treballadors sanitaris. També alerta sobre la gran medicalització que patim, convertits en el país amb major consum d’antibiòtics, psicofàrmacs i opioides de la Unió Europea.