La companyia El Espejo Negro actual al FIT Festival avalada pels premis FETEN i MAX de les Arts Escèniques

La companyia El Espejo Negro amb el seu darrer espectacle La vida de un piojo llamado Matías actuarà demà a Cerdanyola dins la programació del FIT Festival.

Aquest és el primer treball per a un públic infantil que dirigeix Ángel Calvente, l’artífex de la companyia, però en poc més d’un any ja ha aconseguit fer-se amb el Premi a la Millor Direcció dels Premis FETEN’07, la Fira Europea de Teatre per a Nens i Nenes que organitza la Fundació Municipal de Cultura, Educació i Universitat Popular de l’Ajuntament de Gijón i promou el Govern del Principat d’Astúries, el ministeri de Cultura i Cajastur. Es tracta, segons la crítica, d’una de les fires de referència dins del circuit de l’Estat espanyol.

Aquest, però, no ha estat l’únic premi que ha rebut la companyia. Altres espectacles seus anteriors, com La Cabra o De locura..., en aquest cas espectacles per a un públic adult, han estat nominats pels Premis Max de les Arts Escèniques. La Fira de Tàrrega, els Premis Teatro Cánovas o el Festival Internacional de Teatro de Calle de Valladolid també han premiat a la companyia.

El Espejo Negro

El creador i autor teatral andalús Ángel Calvente va crear El Espejo Negro l’any 1989. La seva aparició va suposar una revolució dins del món de les titelles per a adults pel seu llenguatge propi, per la seva tècnica de manipulació i per la depurada construcció de les figures.

La sorpresa i l’estètica, més de nou espectacles teatrals, multitud de programes televisius i més de 1.500 representacions, junt amb un llenguatge corrosiu i irònic, han convertit a El Espejo Negro en una de les millors companyies de titelles de tot Europa. De fet, els seus treballs s’han passejat per escenaris de tot el món com Alemanya, Dinamarca, Anglaterra, República Dominicana, Japó o França, entre d’altres.

Ara arriben a Cerdanyola, dins la programació el FIT Festival, i ho fan amb l’espectacle La vida de un piojo llamado Matías. L’obra narra la vida d’un poll, Matías, nascut al clatell d’un maquinista. Matías aprèn des dels seus passos primerencs que un poll sempre ha de caminar amb els ulls ben oberts. Molt aviat ha de fer front a les inundacions sabonoses i a les fregues amb què la mà del gegant humà vol foragitar-lo o ha de buscar refugi davant d’una pinta o l’huracà de l’assecador.