La conxorxa que va acabar amb la vida de l'abat Biure

L’assassinat de l’abat del monestir de Sant Cugat, Arnau Ramon de Biure, la nit de Nadal de  l’any 1350  a mans de Berenguer de Saltells podria formar part d’una conxorxa entre poder civil i eclesiàstic en la que la demanda de l’herència dels Saltells podria ser el pretext desencadenant.  

Aquesta és una de les hipòtesis amb més força que dijous es va posar sobre la taula en el decurs de la controvèrsia organitzada conjuntament entre el Museu Ortadó de Cerdanyola i el de Sant Cugat dins del programa Museus en Xarxa, coincidències insòlites.

Els controversistes, Jordi Garsaball per Cerdanyola i Domènec Miquel per Sant Cugat, amb dos historiadors especialitzats en història medieval, van ser els encarregats d’esbrinar les causes de fons d’aquest assassinat.

Amb dos opinen que l’assassinat durant la missa del gall i en un lloc sagrat com era l’església del monestir estava premeditat per donar-li el major ressò mediatic. També recolza aquesta opinió el fet de que Berenguer de Saltells anés acompanyat d’altres cinc persones, algunes d’elles de la noblesa vallesana, propers al rei Pere III  que van haver de fugir i mai més pogueren retornar.

L’historiador Domènec Miquel afirma que Berenguer de Saltells  tenia totes les de guanyar amb una sentència a favor seu en la que s’obligava el monestir a lliurar al cerdanyolenc els 47.340 sous en què es va valorar la seva herència.  De la mateixa  opinió és l’historiador local Jordi Garsaball que també es mostra convençut d’aquesta teoria.

Altre coincidència dels ponents és la d'inscriure aquest succés en un procés de crisi i de tensions feudals que van més enllà  d’un fet local per emmarcar-lo a un nivell més general. Els ponents també van voler deixar clar que Berenguer de Saltells pertanyia a la petita noblesa i que davant la llegenda popular en la que se li acusa de bandoler i mal fill que abandonà els pares solament val una explicació més fonamentada com és la de la seva marxa per lluitar com a cavaller en els episodis bèl·lics que en aquells moments s’estaven produint.

La Controvèrsia no solament es va limitar als historiadors convidats , també el públic assistent a la sala de plens de l’Ajuntament van participar aportant  les seves conclusions i dubtes entorn al tema.

Els fets històrics que es portaven a debat es remunten 600 anys enrera quan el pare de Berenguer de Saltells cedí en testament els seus béns al monestir de Sant Cugat, estant absent el seu fill. Quan Berenguer torna a casa seva comença un procés judicial per recuperar la seva herència. El procés culmina amb una sentencia arbitral  que obliga al monestir a posar en venda l’alou i a entregar de la venda 47.340 sous a l’hereu. La data fixada  per al pagament era la vigili de Nadal. Aquella mateixa nit i davant el fet de que no havia cobrat el deute, Saltells assassina a l’abat i s’inicia un procés en el que els implicats foren acusats i temps després  es va subhasta l’alou dels Saltells.

La controvèrsia realitzada el passat 30 de novembre es el primer dels actes que es realitzaran dins del programa  Coincidències insòlites que tindrà continuació  el 3 i 4 de desembre  amb una visita guiada a la Sant Cugat i Cerdanyola medieval, el 10 i 11 de desembre amb una visita als llocs dels fets  i amb una marxa nocturna que es farà el divendres, 23 de desembre, entre Sant pau de Riu Sec i el monestir de sant Cugat que acabarà amb la representació de l’obra Pedra i sang ambientada en l’assassinat de l’abat Biure.

La controvèrsia feta a Cerdanyola es repetirà a Sant Cugat  el dijous, 15 de desembre al monestir de Sant Cugat.