La crida a un periodisme compromès i la defensa de l'accés universal a l'educació obren el curs a la UAB

Rosa Maria Calaf va reivindicar el paper del periodisme a les societats democràtiques a la lliçó inaugural del curs 2016-2017 de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) celebrada ahir i en la qual tant la rectora de la UAB com l'alcalde de Cerdanyola van reclamar una defensa del model d'Universitat pública que permeti un accés universal a l'educació superior. 

La coneguda reportera, una de les corresponsals històriques de TVE, va manifestar a la lliçó Sortim de l'ombra. Contra la ignorància i la desigualtat" la necessitat de mantenir la lluita per la igualtat de gènere i el compromís que, com a periodista, ha tingut sempre per "donar veu als que no tenen veu". Rosa Maria Calaf indica que "la informació de qualitat és una obligació" i critica durament l'infoentreteniment, que considera "una barreja tòxica entre informació que desinforma i entreteniment que embruteix".  

Calaf subratlla les dificultats addicionals que va viure pel fet de ser dona als seus orígens professionals, "pensar diferent i ser dona complicava moltíssim les coses" , i va denunciar que, en matèria d'igualtat de gènere, "s'ha avançat molt però no hem acabat amb la divisió de tasques segfons el sexe que ha propiciat l'ús i l'ábus sobre les dones".  

Igualment, la periodista remarca la importància de l'educació i el coneixement en la construcció de les llibertats democràtiques.

Comunicat dels treballadors

L'acte es va iniciar amb la lectura d'un comunicat dels representants del personal docent i d'administració de la UAB que exigeix la retirada de totes les acusacions relacionades amb l'ocupació del Rectorat de l'any 2013, amb 25 estudiants, un professor i un membre del Personal d'Administració i Serveis encausats amb una petició global de més de 325 anys de presó per part de la Fiscalia.

Per als representants dels treballadors, el procés és "una aberració sense precedents a la Universitat des del temps de la dictadura per laminar el moviment estudiantil i sindical". Per això, els representants sindicals reclamen  l'arxivament del procés judicial en marxa i fan una crida a la comunitat universitària a adherir-se al "Manifest per la despenalització de la dissidència a la universitat".

Per una Universitat pública amb accés universal

Als parlaments institucionals, la rectora de la UAB, Margarita Arboix, va reclamar que els governs apostin per la docència i la recerca". Arboix reivindica un finançament estable i una situació econòmica sanejada perquè "la Universitat és una inversió de futur per a la societat i sense ella la societat no avança".  Margarita Arboix insisteix que és "imprescindible" l'equitat educativa per a la qual cal tenir una política de preus i ajuts que garanteixi la igualtat d'oportunitats a l'educació superior. La rectora alerta que hi ha famílies que han de fer "un gran esforç" per pagar els estudis universitaris o veuen impossibilitada la continuïtat de la carrera i, en aquest sentit, anuncia que intentarà ampliar el programa d'ajuts Finestreta.

Per la seva banda, l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va assegurar que la ciutat se sent orgullosa de la UAB i vol que formi part "del dia a dia de Cerdanyola" de manera quotidiana, però també remarca que cal "superar diferències i desacords amb entesa i respecte mutu i amb el compliment dels acords". Escolà va defensar també la necessitat de protegir el model d'Universitat pública i de qualitat de "decisions planificades" per debilitar-lo i que limiten "l'accés de les classes populars a l'educació superior que és garantia d'una societat més justa, igualitària i equlibrada". L'alcalde de Cerdanyola denuncia que les retallades, la privatització o la minva de les beques suposen "un mur" per aquest accés, provoca una fractura social i empobreix la recerca eliminant noves perspectives.

El director general d'Universitats de la Generalitat, Josep Pallarès, va declarar que "donar sortida a les necessitats d'estabilització" del personal universitari és una de les prioritats del Govern per als propers anys i es va mostrar partidari d'un sistema flexible de programació acadèmica de graus i màsters que "en cap cas" suposi "més cost per als estudiants ni un perjudici per a l'economia de les universitats".