La crisi s´agreuja al novembre: expedients de regulació a Riviére, Zobele, Sugrañes i Industrial Mezquita

Els efectes més temuts de la crisi es deixaven notar a Cerdanyola al novembre. I de quina manera. Riviére, Zobele i Ceràmiques Sugrañes presentaven Expedients de Regulació d´Ocupació (ERO), als que s´afegiria setmanes després Industrial Mezquita. Ocupació era també paraula destacada al campus de la UAB. Les protestes contra el Pla de Bolonya portaven a l´ocupació de diverses facultats en un mes en què la deixalleria començava a prestar un servei pioner: la recollida de residus d´amiant.

L’empresa Zobele España S.A., dedicada al desenvolupament i la fabricació d’insecticides i ambientadors industrials i domèstics, anunciava a inicis de novembre el tancament de la seva planta de producció al polígon Polizur de Cerdanyola. a mesura afectava 165 treballadors de producció, oficines i manteniment de la planta de Polizur mentre que les divisions corporatives d’I+D, Comercial i Marketing, ubicades al Parc Tecnològic del Vallès, es mantindran a Cerdanyola per continuar prestant serveis al grup a nivell internacional. A mitjans de desembre, l’assemblea de Zobele ratificava la proposta del Tribunal de Mediació que es basava en tres eixos: una indemnització de 63 dies per any treballat, un pla social amb oferta formativa en base a les demandes d’ocupació de la comarca, amb una garantia del 85 percent del salari i una ampliació de les prejubilacions fins als 54 anys. Els representants dels treballadors es mostraven satisfets amb l’acord tenint en compte que la situació de l’empresa era irreversible, tot i valorar negativament l’acomiadament del personal pel tancament.

Pocs dies després de l’inici d’aquest conflicte, els treballadors de Ceràmiques Sugrañes començaven les protestes per l’anunci d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectaria 84 llocs de treball. L’empresa traslladarà la seva planta de producció a Vallmoll (Alt Camp) a principis de 2009, però segons els treballadors s’aprofitava aquesta situació per reduir plantilla. Des de l’empresa recordaven que el trasllat és obligat per la incompatibilitat de la seva activitat amb el futur Parc de la Ciència i asseguraven que la situació econòmica a la construcció obliga a adaptar producció i plantilla a les necessitats del mercat, al temps que les millores tecnològiques de les noves instal·lacions requerien de menys personal.  Al desembre, l’assemblea de Ceràmiques Sugrañes ratificava un preacord amb una indemnització de 41 dies sense topall de mensualitats per als 84 treballadors acomiadats i una prima de 600 euros durant 24 mesos per als que es traslladin a la nova planta de Vallmoll.

75 treballadors de la planta de Riviere estan afectats per un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que l’empresa encara no ha presentat davant les autoritats laborals. La direcció de la planta de Cerdanyola ofereix als treballadors el 92 percent del salari, el 85 percent de les pagues extres i 3 jubilacions. L’expedient afecta a un total de 197 treballadors dels 333 de les dues plantes de Riviere: la de Gijón, que ha acceptat l’expedient, i la de Cerdanyola, que l’ha refusat.

Per la seva banda, Industrial Mezquita, empresa del polígon Polizur, ha presentat dos expedients: un de regulació d’ocupació i un altre de regulació horària i la plantilla, formada per 41 treballadors es troba, hores d’ara en negociacions amb la direcció. La regulació de jornada afectaria a 7 persones i la de plantilla a 11 persones que serien acomiadades

Ocupacions al campus contra Bolonya

Ben diferent era el debat al campus universitari quan es parlava d’ocupació. La Coordinadora d’Assemblees de Facultat i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans iniciaven el 24 de novembre a la Facultat de Filosofia i Lletres tot un seguit d’ocupacions de diversos centres de la UAB en protesta pel Pla de Bolonya, la incorporació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Les reivindicacions eren principalment tres: el reconeixement i la publicació del dèficit que té la UAB i la garantia de que aquest deute no s’eixugarà amb iniciativa privada, la retirada incondicional dels expedients incoats a 31 estudiants per les protestes en contra del Pla de Bolonya de la primavera passada i la convocatòria d’un referèndum legal i vinculant sobre l’aplicació dels nous plans d’estudi.

Al desembre es decretava finalment l’expulsió de sis estudiants pels aldarulls de la primavera. Quatre dels estudiants seran expulsats per un any, un altre per dos anys i un últim per tres. La protesta continua, però poc a poc les ocupacions al campus cerdanyolenc van anar desapareixent.

Servei pioner de recollida d’amiant a la deixalleria

Un tema molt destacat per a la ciutat al mes de novembre era l’obertura d’un servei pioner a Catalunya: el nou punt de recollida de material d’amiant de la deixalleria es proava en marxa el 3 de novembre. El servei permet rebre el material d’amiant procedent d’operacions senzilles que no requereixin desmuntatge, ni manipulat de la peça i mai material trencat. Aquestes peces, sempre senceres, s’han de manipular amb guants i màscara per evitar la inhalació de fibres. L’Ajuntament de Cerdanyola també editava la guia On és l’amiant? amb consells pràctics per saber què és l’amiant, quina perillositat té, com identificar-lo i què fer-ne en cas de descobrir-lo a casa.

La pàgina política apuntava un nom. El de Víctor Francos que era elegit Primer Secretari del PSC de Cerdanyola mentre el portaveu municipal, Antonio Cárdenas, passava a ser president, càrrec que suposa una estrena a la nostra ciutat.

Alba Pérez, sotscampiona del món

Entre els noms propis de la ciutat, al novembre tornava a destacar el d’Alba Pérez. La jove patinadora es convertia en la sotscampiona del món en categoria sènior darrera de la reina indiscutible: la italiana Tanja Romano. També el sostscampionat, però d’Europa, en veterans i de judo, aconseguia Jordi Maya, mentre Albert Segarra guanyava l’Obert Internacional d’Escacs de Cerdanyola. Samir Ait i Mario Manzano entraven agafats de la mà en la 22a edició de les 5 Milles Nocturnes, però Ait trepitjava primer la plataforma del sistema que controla el temps dels atletes mitjançant un xip i era proclamat guanyador. Txell Calduch era la més ràpida en dones. La nota negativa de l’esport local era la dimissió de la junta directiva del Club Natació Cerdanyola presidida per Jesús Lázaro que quedava així en mans d’una junta gestora composada per Ricardo Ortega, Ramon Monraba i Pablo González.

Al món de la cultura, Isidre Grau publicava el recull La pell dels anys mentre Toni Vidal deia adéu a 10 anys com a director de la banda de l’Agrupació Musical Cerdanyola. També una dècada celebrava a la residència de gent gran de Canaletes.